Pulsa una categoría para ver solo sus medidas. Púlsala otra vez para verlas todas.
227 medidas
Negociar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya amb acompanyament internacional, amb la Unió Europea i el Consell d’Europa com a facilitadors, en línia amb la resolució Cilevičs del Consell d’Europa i les bones pràctiques determinades per la Comissió de Venècia (2007).
La Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana es va dissenyar per reprimir, principalment, els moviments socials, les persones i les organitzacions que lluiten i protesten per drets i llibertats que mereix la població. En aquest sentit, cal derogar aquesta Llei i revisar tot el marc normatiu que restringeix drets fonamentals, com ara els de protesta, mobilització i llibertat d’expressió. La llei mordassa, mentrestant, no s’hauria d’aplicar en els territoris amb les competències de seguretat transferides, perquè puguin usar íntegrament la seva pròpia norma en aquesta matèria.
Eliminar del Codi Penal aquestes previsions que privilegien determinades persones i institucions per sobre d’altres. La seva presència en la legislació penal resulta contraria al principi d’igualtat davant la llei. Cal posar fi als tipus penals que s’usen per combatre la dissidència política i aplicar càstigs exemplars.
Milers de famílies continuen sense saber la veritat sobre els seus fills, víctimes d’un entramat institucional que va permetre segrestos, adopcions irregulars i desaparicions forçades. L’Estat ha fracassat en aprovar una norma que asseguri investigacions rigoroses, accés a arxius, proves d’ADN i suport jurídic i psicològic a les víctimes. Sense aquesta llei, les famílies es veuen obligades a recórrer a tribunals estrangers o a iniciatives privades, i es perpetua la impunitat. Aprovar aquesta llei és una qüestió de justícia, de reparació i de compromís democràtic amb la veritat. La norma ha de garantir que cap cas quedi sense investigar i que les víctimes rebin el reconeixement i el suport que mereixen.
Resulta urgent la desclassificació d’arxius militars, judicials i administratius relacionats amb abusos i morts de soldats a causa dels maltractaments en el servei militar obligatori. Cal promoure una declaració d’assumpció de responsabilitat política de l’Estat pel dolor i la manca de protecció als joves sota la seva custòdia i establir mecanismes de memòria i reparació per a les víctimes i les famílies afectades.
Durant la dictadura franquista, milers d’organitzacions van perdre patrimoni, documentació, seus socials i recursos que mai no han estat retornats ni compensats. Tot i que la Llei de Memòria Democràtica preveu aquesta auditoria, l’elaboració és lenta i incompleta i deixa les víctimes en una situació d’injustícia persistent. Finalitzar-la és imprescindible per identificar l’abast real de l’espoli, establir responsabilitats i obrir la porta a la restitució o la compensació.
La comissaria de Via Laietana és un dels espais més simbòlics de la repressió franquista, on milers de persones van patir tortures, detencions arbitràries i violacions de drets humans. Mantenir-la com a comissaria perpetua una ferida oberta i impedeix avançar cap a una memòria democràtica plena.
Donar suport a totes les mesures que puguin contribuir al control de les institucions de la monarquia, l’eliminació dels seus privilegis, la transparència i la fiscalització de la seva activitat econòmica.
Cal garantir que qualsevol ciutadà es pugui relacionar amb totes les institucions de l’Estat en qualsevol llengua oficial, amb plena validesa jurídica, independentment del lloc on sigui. També cal fer possible que les administracions públiques dels territoris amb llengües oficials diferents del castellà es relacionin entre si i amb l’Administració General de l’Estat en aquestes llengües. La llei ha de regular l’ús de les llengües oficials en els procediments administratius; exigir el coneixement de les llengües oficials pròpies de cada territori als treballadors de l’Administració de l’Estat (cossos policials, administració de justícia i tributària...); incorporar criteris lingüístics en la contractació pública; garantir la presència de les llengües oficials en l’etiquetatge; reforçar el paper de les llengües pròpies com a llengües vehiculars de l’ensenyament, i establir quotes mínimes de programació radiofònica en les llengües oficials diferents del castellà.
Instar l’Estat espanyol a mantenir i lluitar la petició perquè el català, l’occità i la llengua de signes catalana siguin llengües oficials a la Unió Europea i de treball al Parlament Europeu. L’oficialitat és una eina clau per a la protecció legal, els drets ciutadans i polítics i el prestigi de la llengua catalana, i el català té un nombre de parlants i un estatus legal que justifiquen plenament que sigui oficial.
Establir per llei una aportació mínima de l’Estat espanyol al fons d’ajuts i crèdits per a la cinematografia i l’audiovisual en llengües catalana i occitana, i garantir que els productes siguin igualment accessibles als usuaris de la llengua de signes catalana. En la mateixa línia, establir una quota de pantalla en el sector cinematogràfic i audiovisual per promoure l’ús social de la llengües catalana i occitana i de la llengua de signes catalana, i regular l’obligació de les plataformes de publicar les dades de compliment de quotes lingüístiques.
Derogar l’article 145 de la Constitució espanyola per facilitar la cooperació bilateral entre la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears, eliminant tot possible veto de l’Estat espanyol o de les Corts espanyoles. En la mateixa línia, cal aprovar l’equiparació de les denominacions català i valencià com a sinònimes i intercanviables.
Promoure acords de col·laboració amb l’Estat per incorporar l’ensenyament del català i de l’occità en el sistema d’educació a l’exterior, com també vies de col·laboració amb l’Instituto Cervantes per ampliar-ne l’oferta formativa i la difusió internacional.
Impulsar l’elaboració i aplicació de plans lingüístics a les empreses, garantir els drets lingüístics de les persones treballadores i usuàries, especialment en les empreses que presten serveis públics o reben finançament públic, i facilitar l’accés a la formació de català dins l’horari laboral.
Promoure un gran pacte de país, amb la participació de les institucions, la comunitat educativa i les entitats socials, per defensar el model d’escola catalana, la immersió lingüística i el català com a llengua vehicular i de cohesió social, davant les ingerències judicials i els intents de desmantellar-lo de l’Estat espanyol.
Defensar un model d’escola pública, laica, gratuïta i de qualitat, amb el català com a llengua vehicular i d’acollida, com a eina de cohesió social, inclusió i igualtat d’oportunitats. Garantir, amb recursos i formació del professorat, que tot l’alumnat assoleixi una competència plena en català i, a l’Aran, en aranès. Modificar la legislació educativa estatal per impedir les ingerències de l’Estat, la imposició de percentatges lingüístics als centres i qualsevol vulneració dels projectes lingüístics i del model d’immersió de Catalunya.
Reclamar la plena sobirania de Catalunya per decidir, regular i gestionar el seu sistema educatiu, sense subordinació a les imposicions de l’Estat espanyol.
Destinar el 6 % del PIB estatal a l’educació i posar fi a l’infrafinançament del sistema educatiu, assegurant els recursos necessaris per reforçar l’escola pública, reduir les ràtios i millorar les condicions salarials del professorat. Transferir els recursos a les administracions educatives competents, amb criteris transparents i sense traslladar noves obligacions sense el finançament corresponent, per combatre les desigualtats i assegurar una educació gratuïta i de qualitat per a tothom.
Establir un sistema de finançament estatal suficient i estable per fer efectiu l’accés universal i gratuït de tots els infants a una plaça educativa pública de 0 a 3 anys, amb un calendari d’implantació progressiva i recursos per cobrir el cost real del servei.
Exigir mecanismes efectius de protecció i assessorament jurídic perquè els centres i el professorat puguin desenvolupar els seus projectes educatius sense pressions ni interferències externes.
Cal assegurar que les administracions competents en matèria educativa puguin dictar els currículums per a les etapes obligatòries i postobligatòries d’acord amb la realitat social, cultural i lingüística del país, sense ingerència ni imposicions de l’Estat.
Esquerra Republicana va arrencar el compromís del PSC i de l’executiva federal del PSOE d’impulsar un sistema de finançament singular basat en els ingressos, pel qual Catalunya recaptés tots els impostos generats a Catalunya i l’Estat espanyol en sufragués els costos mitjançant un percentatge de participació en aquests impostos. Prenent aquest punt de partida, el passat gener de 2026 es va acordar un nou model de finançament amb el Govern de l’Estat que, per primer cop, garantia l’ingrés directe dels impostos i el compliment del principi d’ordinalitat de la despesa per població ajustada, i suposava uns ingressos addicionals de 4.700 MEUR anuals per a Catalunya. El bloqueig parlamentari ha impedit que aquests acords polítics es poguessin posar en funcionament durant l’anterior legislatura. Ara, resulta urgent combatre el dèficit fiscal i garantir el finançament de les institucions catalanes per mitjà de canvis de model en el sentit dels acords esmentats.
Dur a terme la tramitació del projecte de llei impulsat per Esquerra Republicana, que suposa una reducció de deute de la Generalitat equivalent a la inversió que fa en quatre anys. A més, l’eliminació d’aquest deute suposarà un estalvi entorn de 1.500 milions d’euros anuals en interessos abonats per la Generalitat de Catalunya.
Els ens locals són unes de les administracions més mal finançades de l’Estat. Cal reformar el model d’ingressos i augmentar els recursos propis de què disposen per reduir la dependència de l’Estat i permetre’ls dur a terme inversions clau en mobilitat, habitatge o transició ecològica.
Garantir que la Zona Franca, un pol industrial estratègic que representa gairebé el 4% del PIB del país, depengui de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Les institucions catalanes necessiten controlar aquest ens, que genera prop de 140.000 llocs de feina, per impulsar els canvis necessaris en el model productiu sense dependre del govern espanyol.
Impulsar un Pla de Sobirania Cultural per culminar el traspàs dels museus i equipaments culturals transferibles a Catalunya, incloent-hi el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, i revisar la governança del MNAC i del MACBA perquè les decisions estratègiques es prenguin des de les institucions catalanes. Garantir que els traspassos vagin acompanyats del finançament estructural corresponent i auditar les inversions estatals pendents.
Exigir la modificació de la Llei del Patrimoni Històric espanyol perquè els recursos generats per les obres públiques estatals executades a Catalunya es transfereixin automàticament a la Generalitat, que gestionarà un Fons Català del 2 % Cultural destinat a conservar, restaurar i activar el patrimoni, amb especial atenció als municipis petits, el patrimoni en risc i industrial i els projectes d’ús social i comunitari. Cal una publicació anual de quins recursos s’han generat a Catalunya i quina quantitat s’ha transferit.
Exigir que les pintures murals de la Sala Capitular de Sixena no siguin desmuntades ni traslladades del MNAC. Els informes tècnics disponibles i els dictàmens d’experts internacionals alerten que el trasllat comporta un risc per a la conservació dels murals i pot suposar la destrucció o la pèrdua irreversible d’una part del conjunt. Cal una reforma de la legislació estatal de patrimoni perquè cap bé cultural d’una fragilitat extraordinària pugui ser traslladat sense un dictamen tècnic previ que n’avali la viabilitat i en garanteixi la preservació.
Completar l’Estatut de l’Artista perquè la fiscalitat, la Seguretat Social i la protecció laboral s’adaptin de manera real a la intermitència del treball cultural. Cal impulsar un tractament fiscal adequat dels ingressos irregulars, ampliar les despeses deduïbles vinculades a l’activitat artística i creativa, i ajustar les quotes de cotització dels autònoms de la cultura als seus ingressos reals. S’ha d’ampliar la prestació específica per cessament o períodes d’inactivitat, el reconeixement de malalties professionals i les mesures de transició professional.
Almenys el 50 % del temps d’emissió dedicat a obres audiovisuals europees es reservarà a obres en les llengües oficials de l’Estat o de les Comunitats Autònomes. En aquest marc, TVE reservarà un mínim del 25 % d’aquestes obres a produccions en les llengües oficials diferents del castellà. Així mateix, les plataformes de televisió i de vídeo a petició reservaran a obres europees almenys el 35 % del seu catàleg, i les televisions públiques hauran de destinar un 25 % del finançament anticipat d’obra audiovisual europea a obres en les llengües oficials diferents del castellà.
Ampliar les competències de les autoritats reguladores autonòmiques com el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), perquè puguin exercir les funcions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) mitjançant acords formals, i garantir la participació dels organismes reguladors autonòmics en la representació de l’Estat al Comitè Europeu dels Serveis de Mitjans de Comunicació (Media Board). Reconèixer les radiotelevisions públiques com a serveis públics essencials o d’infraestructures crítiques als efectes de les telecomunicacions a les radiotelevisions públiques, pel seu paper fonamental en el funcionament social i econòmic del país.
Defensar el dret de les seleccions catalanes a competir oficialment a escala internacional en totes les disciplines esportives i a tenir representació pròpia en els organismes i les competicions internacionals. Simultàniament, és necessari impulsar la modificació de la Llei de l’Esport espanyola per eliminar l’obligatorietat de participació dels esportistes amb la selecció espanyola sota amenaça de sanció.
Complir amb els acords de la Comissió Bilateral Generalitat Estat de juliol de 2025 sobre l’assumpció de competències en l’IRPF per part de la Generalitat, fent efectius els canvis legislatius pertinents per a la recaptació no només d’aquest tribut sinó de tots els impostos que es generen a Catalunya.
Exigir el traspàs integral de les competències en migració i asil a Catalunya per garantir una gestió pròpia de l’acollida, l’avaluació de les necessitats i la integració, des d’una perspectiva de drets humans i inclusió social. Condicionar l’aplicació i el desenvolupament legislatiu del Reglament europeu de Retorn a garanties efectives dels drets fonamentals, per evitar la deriva punitiva i les deportacions automàtiques. Rebutgem la creació de centres de retorn a països tercers i reclamem la màxima protecció jurídica, assistència legal independent i respecte als drets fonamentals durant tot el procés migratori.
Cal garantir la competència del Cos de Mossos d’Esquadra com a policia integral al conjunt del país, sense excepcions. A dia d’avui, els Mossos actuen com a policia integral i tenen plenes competències en seguretat a tot Catalunya, menys als ports i aeroports de l’Estat, fet que distorsiona i treu eficiència a la lluita contra la delinqüència perquè es fracciona el territori.
Diversos departaments del govern espanyol i altres organismes de l’Administració General de l’Estat (AGE) retenen la propietat de dotzenes d’edificis de diverses naturaleses i ubicacions. Des del front litoral de Barcelona fins a les casernes abandonades de la Guàrdia Civil, passant pels edificis de la Tresoreria General de la Seguretat Social no destinats a cap finalitat relacionada amb aquesta entitat. És necessari que se’n faci el traspàs a la Generalitat de Catalunya i, si escau, als ajuntaments, a títol gratuït per posar-los al servei de la ciutadania del nostre país. Molt especialment, cal que el govern espanyol, donant compliment a les competències exclusives en habitatge de la Generalitat de Catalunya, traspassi tots els habitatges de la SAREB i la resta d’organismes que depenen de l’AGE situats a Catalunya, conjuntament amb els recursos necessaris per rehabilitar-los i destinar-los a habitatge de protecció oficial.
Reclamar el traspàs de les funcions i els recursos necessaris perquè la Generalitat pugui gestionar l’homologació i el reconeixement de les titulacions obtingudes a l’estranger, d’acord amb les necessitats del país i amb les garanties de qualitat corresponents.
Culminar el traspàs previst a l’Estatut d’Autonomia, incloent-hi totes les funcions inspectores que encara romanen en l’àmbit estatal, com també el personal inspector i subinspector necessari per exercir-les, garantint-ne la dependència orgànica i funcional de la Generalitat de Catalunya, i dotant-la dels recursos econòmics, materials i organitzatius corresponents. Cal que el govern del país disposi de la capacitat plena per planificar, dirigir, organitzar i executar la funció inspectora en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social a Catalunya, amb un model integral, coordinat i adaptat a les necessitats del mercat de treball català.
Acordar amb l’Estat les cessions, delegacions i traspassos de competències i de béns patrimonials i personals necessaris a la Generalitat de Catalunya per fer efectiu el pagament de les prestacions contributives per atur i les prestacions assistencials per desocupació des del SOC. La ciutadania ha de poder accedir a un servei públic d’ocupació únic tant per a les polítiques actives com per a les polítiques passives d’ocupació.
Estructurar el govern judicial propi a Catalunya i, per a això, cal impulsar la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial per fer possible la creació d’un Consell de Justícia de Catalunya, com a òrgan desconcentrat del CGPJ, amb seu a Barcelona i competències sobre govern judicial, territorial, nomenaments, formació, inspecció, disciplina, organització i planta.
Donar suport a la Cort Internacional de Justícia i a la Cort Penal Internacional i exigir a l’Estat que pressioni perquè la Unió Europea suspengui els acords d’associació amb Israel mentre duri el genocidi i l’ocupació il·legal de Palestina. Cal reclamar també a l’Estat que continuï donant ple suport al reconeixement de l’Estat de Palestina.
Reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles, en línia amb la Carta de Nacions Unides i la jurisprudència internacional. El govern espanyol ha de revertir la posició respecte el Sàhara adoptada l’any 2022 i assumir les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que anul·len els acords UE-Marroc per haver-se pres sense el consentiment del poble sahrauí. Cal també que el govern espanyol condicioni qualsevol acord de cooperació o relació amb el Marroc al respecte escrupolós dels drets humans i la sobirania del Sàhara Occidental. A més, el govern espanyol ha d’exigir, en coordinació amb la Unió Europea, el respecte a la sobirania de l’Estat de Palestina sobre el territori reconegut internacionalment en el marc de la solució dels dos estats.
Garantir el compliment de la normativa pressupostària també al ministeri de defensa, evitar l’ocultació de despesa per motius polítics i denunciar l’adjudicació de contractes públics a empreses implicades i condemnades en casos de corrupció.
Donar el compliment efectiu al compromís del 0,7 % de l’AOD (Ajuda Oficial al Desenvolupament), com ja ha impulsat la Generalitat de Catalunya a instància d’Esquerra Republicana. A més, cal garantir que un percentatge vinculant d’aquests recursos es canalitzi mitjançant la cooperació descentralitzada i feminista, evitant la centralització dels fons europeus en l’administració central.
Reclamar la participació de la Generalitat de Catalunya en la negociació de tractats internacionals en el marc de Nacions Unides dels àmbits de la seva competència, seguint l’aposta per la governança multinivell que ja s’està duent a terme per avançar objectius de desenvolupament i foment dels DDHH, la pau i el multilateralisme en l’àmbit global.
Desenvolupar una política migratòria centrada en la protecció internacional, el respecte dels drets humans i les garanties legals, en el marc de l’aplicació del Pacte Europeu de Migració i Asil. Impulsar una nova Llei d’asil que impedeixi externalitzar les sol·licituds de protecció internacional a tercers països amb els quals les persones sol·licitants no tinguin cap vincle i que no respectin els drets humans. Obrir i ampliar vies legals i segures de migració i protecció internacional, amb mecanismes i recursos suficients perquè les persones puguin migrar en condicions dignes.
Exigir a l’Estat espanyol que, durant les negociacions per al Marc Financer Pluriennal (MFP), defensi el principi de governança multinivell, un pilar fonamental per a la política de cohesió europea durant dècades, i s’oposi a la recentralització de programes gestionats per autoritats locals i de territoris com Catalunya. A més, Esquerra Republicana aposta per un pressupost europeu ambiciós, que pugui fer front a reptes compartits en matèria de canvi climàtic, competitivitat o reindustrialització, i que disposi de noves fonts d’ingressos propis europeus, com ara un impost digital dirigit a les grans plataformes tecnològiques.
En aquest marc, promoure també l’exercici del dret de vot a partir dels 16 anys.
Exigir des del Congrés dels Diputats la reforma dels mecanismes estatals de gestió dels fons de cooperació de la Unió Europea per democratitzar-ne l’accés i obrir la cooperació delegada europea als actors territorials i locals. Reclamar que l’Estat modifiqui la governança de l’AECID i del marc normatiu perquè l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i altres agències territorials reconegudes es puguin acreditar i gestionar directament fons europeus de cooperació indirecta i delegada de la UE (Team Europe).
Impulsar l’aprovació d’una legislació estatal, per la via de l’article 150.1 de la Constitució espanyola, que delegui formalment a la Generalitat de Catalunya la facultat de legislar de manera plena i integral en matèria d’arrendaments urbans. Aquest nou marc normatiu hauria de permetre solucionar el bloqueig de competències en matèria de dret civil i habitatge, que impedeix a la Generalitat un desplegament efectiu de les seves competències en habitatge mitjançant les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, i respondre a la realitat socioeconòmica singular del mercat de l’habitatge a Catalunya, als consensos socials del país i a les necessitats de les persones treballadores.
Cal garantir un finançament públic adequat a les polítiques d’habitatge i incloure’l als pressupostos generals de l’Estat, que dediqui a aquestes polítiques almenys l’1,5 % del Producte Interior Brut (PIB), la qual cosa implica multiplicar els recursos que actualment es dediquen a les polítiques d’habitatge a l’Estat espanyol. S’ha de garantir que aquests recursos es transfereixen a les comunitats autònomes i es posen al servei d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer als estàndards europeus.
Resulta urgent el traspàs immediat i gratuït de la titularitat d’aquests immobles a la Generalitat com a administració competent en matèria d’habitatge per poder-los destinar a l’ampliació del parc públic d’habitatge. Alhora, cal garantir el traspàs dels recursos necessaris per a la rehabilitació dels immobles.
S’ha d’incorporar a la legislació bàsica en matèria de sòl el deure legal de transformar el sòl en el termini que fixi el planejament urbanístic o, subsidiàriament, la legislació urbanística, habilitant la possibilitat de recórrer als mecanismes de venda i substitució forçosa als propietaris que incompleixin aquest deure o establint l’obligació de les administracions públiques de revisar el sòl no construït en el termini legalment previst. Es tracta d’un mecanisme essencial per evitar la retenció de sòl, que actualment impedeix la construcció de milions d’habitatges, i que és fonamental per obtenir habitatges assequibles i garantir l’exercici del dret a un habitatge digne.
L’increment dels tipus d’IVA i l’ITP cal associar-lo als usos turístics, al lloguer de temporada, a les segones residències i als habitatges buits. Alhora, cal que es redueixin els tipus impositius quan l’ús final de l’habitatge sigui la primera residència, del propietari o de l’arrendatari..
Elevar el tipus d’IVA aplicable al lloguer turístic al 21 %, inclosos els habitatges oferts o gestionats per plataformes digitals.
Establir l’obligació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) de publicar anualment, de manera desagregada territorialment, les dades relatives a les operacions de compravenda i als arrendaments d’immobles declarats, incloent-hi els imports i les principals característiques de les operacions. Així mateix, obligar l’AEAT a facilitar trimestralment a les administracions competents en matèria d’habitatge i drets socials informació sobre els immobles propietat de grans tenidors, incloent-hi la ubicació, la titularitat i la situació d’ús, amb les garanties legals de protecció de dades i confidencialitat tributària.
Establir l’obligació de les empreses subministradores d’aigua, electricitat i gas de facilitar a les administracions competents en matèria d’habitatge i drets socials la informació necessària per millorar la planificació, la gestió i l’eficàcia de les polítiques públiques, garantint la protecció de les dades personals.
Efectuar les modificacions normatives oportunes perquè el Govern de la Generalitat pugui establir un salari mínim interprofessional territorialitzat, superior al fixat a escala estatal, d’acord amb la realitat socioeconòmica de Catalunya i amb l’objectiu de garantir una remuneració suficient i un nivell de vida digne, en la línia de la Carta Social Europea i del criteri del Comitè Europeu de Drets Socials, que situa el salari mínim en, com a referència, almenys el 60 % del salari mitjà net.
La distribució d’una prestació universal per criança a partir de 200 euros per família que s’elevi en aquells territoris amb un cost de vida més alt, com és Catalunya, permetria una redistribució de la riquesa i una reducció de la pobresa a molt curt termini. Segons estudis recents, una prestació d’aquest volum podria reduir la pobresa infantil extrema a l’Estat en un 43 % (del 13,7 % actual al 7,8 %) i el risc de pobresa infantil en un 27 %.
Augmentar el tipus màxim de l’IRPF sobre els guanys de capital del 30 % al 35 % per acabar amb el tracte de favor respecte a les rendes del treball. Alhora, cal reduir els tipus de la fiscalitat del treball per als trams inferiors als 35.000 euros per augmentar els recursos disponibles i la capacitat adquisitiva de la classe treballadora.
Rebaixar l’IVA aplicable a aliments bàsics i productes d’higiene, acabant amb un gran nombre de les reduccions i deduccions respecte a la mitjana europea.
Garantir unes tarifes assequibles i estables que fomentin l’ús del transport públic i redueixin la dependència del vehicle privat, mitjançant un model de finançament suficient i pluriennal, basat en la corresponsabilitat de les administracions competents. Reclamar a l’Estat una aportació estructural que contribueixi a garantir aquest model i a revertir el dèficit de finançament acumulat de l’ATM de Barcelona.
Presentar un pla conjunt entre l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes per combatre la inflació dels sectors on ha crescut més (aliments, energia, habitatge), analitzant marges de benefici, competència sectorial, política de subsidis i colls d’ampolla que permetin acordar mesures conjunturals i estructurals com a alternativa a mesures que perjudiquen la classe treballadora.
Reduir els obstacles burocràtics per accedir al bo social elèctric, automatitzant-ne la concessió, ampliant els llindars de renda per accedir-hi i revisant els límits de consum bonificat per adaptar-los a les necessitats energètiques reals de les llars.
Fer permanent l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, augmentant el tipus per a fortunes de més de 10 milions d’euros i creant un tram nou a partir de 100 milions d’euros.
Cal transformar la fiscalitat de l’Estat cap a un model redistributiu que garanteixi que tothom pugui fer front al cost de la vida i orientat a impulsar la transició ecològica.
Cal assegurar que, de forma estructural, els qui més guanyen, més paguin.
L’obtenció d’aquesta llicència situarà l’entitat sota el marc regulatori europeu i el sistema de supervisió bancària del Banc Central Europeu o del Banc d’Espanya. A més, en el marc d’aquesta xarxa bancària cal reconèixer un paper fonamental a la banca cooperativa i ètica per a la transformació del model financer, potenciant la coordinació amb xarxes de referència internacional com la FEBEA o la GABV.
Davant un sector bancari cada cop més concentrat i amb tendències oligopolístiques, l’Estat ha de tenir un rol actiu per garantir el crèdit al petit negoci i l’accés als serveis bancaris de persones en risc d’exclusió. Per això, com ja passa amb el servei postal, cal garantir l’accés a efectiu i a atenció presencial en cada municipi per sobre d’un llindar, finançant-ho amb un fons sectorial al qual contribueixin totes les entitats segons quota de mercat.
Per fer-ho caldria convertir l’ICO en un banc de promoció amb capacitat de préstec directe a projectes industrials i de transició.
Impulsar un programa ambiciós d’inversió pública en tecnologies verdes crítiques per a la transició ecològica i l’autonomia estratègica europea: bateries, panells solars, energia eòlica i bombes de calor, així com capacitats de reciclatge de matèries primeres crítiques. Per finançar aquestes inversions, és convenient millorar l’estructura temporal del deute públic, afavorint el finançament estable a llarg termini. Així, cal orientar la demanda en bons sobirans cap als de termini més llarg, eliminant els beneficis fiscals a títols de deute de caràcter més especulatiu. A més, cal que el govern espanyol reclami a la Unió Europea la creació d’una clàusula d’inversió verda en les regles fiscals i mecanismes d’endeutament comú per a la transició ecològica.
Eliminar les exempcions al combustible d’aviació i navegació, promovent les modificacions de normatives europees que pertoquin. Revisar també la fiscalitat energètica aplicada al consum del gas, conjuntament amb la configuració de la tarifa i els càrrecs i costos associats. Aquestes mesures ajudaran a reduir la distància entre la recaptació en fiscalitat mediambiental a l’Estat i la mitjana europea.
Posar fi a la llei Beckham, que permet a les persones que arribin a l’Estat des de l’estranger tributar com a no residents durant 6 anys, fins a la meitat en concepte d’IRPF i sense tributar pels rendiments patrimonials a l’estranger. Eliminar la possibilitat de teletreballadors internacionals d’acollir-se a un règim fiscal favorable. Exigir també clàusules de permanència de l’activitat i garantia de manteniment de l’ocupació a empreses que s’acullin a ajudes públiques i deduccions a la inversió.
Modificar la legislació vigent i els reglaments que la despleguen per facilitar que, en les liquidacions dels tributs cedits, es puguin sol·licitar pròrrogues en el pagament fins a 4 anys després d’haver-se concretat el fet imposable.
Reforçar els instruments de finançament de les petites i mitjanes empreses i establir mecanismes efectius per garantir el compliment dels terminis legals de pagament. Cal també revisar la contractació pública per facilitar la participació directa de les pimes mitjançant la digitalització dels procediments, la divisió justificada en lots i l’adaptació de la planificació, preparació i disseny de licitacions per estimular la participació de pimes, assegurant la proporcionalitat dels requisits de solvència i la transparència en els pagaments a subcontractistes. Per últim, s’ha de promoure una simplificació administrativa real durant el cicle de creixement de les pimes, que redueixi costos, duplicitats i terminis sense rebaixar les garanties laborals, socials i ambientals.
Establir garanties normatives, pressupostàries i institucionals que assegurin la continuïtat de les polítiques feministes, els serveis d’atenció i els recursos de prevenció de les violències masclistes. Reforçar la prevenció, la investigació i la persecució dels discursos racistes, xenòfobs, misògins i negacionistes de les violències masclistes, especialment a les xarxes socials, els entorns digitals i les institucions. Millorar la formació especialitzada i els protocols d’actuació, amb especial atenció a les campanyes d’assetjament contra dones i persones i col·lectius racialitzats.
Reformar la Llei orgànica 1/2004 i la resta de legislació estatal per garantir la prevenció, detecció, protecció i reparació davant totes les violències masclistes, incloses l’econòmica, la vicària i la digital. Aprovar una regulació específica de la violència vicària i reforçar la lluita contra l’assetjament digital i la difusió no consentida d’imatges íntimes, garantint peritatges digitals gratuïts, la retirada ràpida de continguts il·legals, més responsabilitat de les plataformes i una protecció especial dels infants i adolescents.
Reforçar la prevenció, la persecució dels delictes i la protecció i reparació de les víctimes, especialment dones i nenes explotades sexualment. Garantir-ne els drets independentment de la situació administrativa, reformant la legislació d’estrangeria, i crear un fons estatal que asseguri les indemnitzacions judicials quan els responsables no les paguin.
Adaptar la normativa relativa al Registre Civil, la documentació identificativa i els procediments administratius per garantir-ne el reconeixement sense requisits patologitzadors, protegint la privacitat i evitant discriminacions.
Reformar la legislació civil i del Registre Civil per eliminar les discriminacions en la filiació de les famílies de dues mares, les persones trans i no-binàries i altres models familiars, garantint el reconeixement dels vincles parentals i la seguretat jurídica, amb participació de les entitats LGBTI+ i prioritzant l’interès superior de l’infant.
Garantir la prohibició efectiva de les pràctiques que pretenen modificar o reprimir l’orientació sexual o la identitat de gènere, també quan s’emparen en motius religiosos o espirituals. Tipificar penalment els casos greus o coercitius, protegir especialment els menors i les persones vulnerables i reforçar els mecanismes de denúncia i atenció a les víctimes, sense penalitzar l’acompanyament psicològic voluntari i afirmatiu.
Reconèixer i reparar la persecució històrica de les persones LGBTI+ per les institucions, incloent-hi la repressió de les persones trans, les lesbianes i les dones sotmeses al Patronato de Protección a la Mujer. Garantir l’accés als arxius, la preservació de testimonis, la participació de les víctimes i mesures de reparació, reconeixement públic i divulgació educativa i cultural, respectant les competències de Catalunya.
Obligar a identificar les imatges corporals retocades digitalment en la publicitat i els continguts comercials de les xarxes socials, i reforçar la regulació dels anuncis que promoguin models corporals irreals o fomentin conductes alimentàries perjudicials i trastorns com l’anorèxia i la bulímia.
Garantir que cuidar un familiar no suposi perdre drets de Seguretat Social ni oportunitats laborals, assegurant les cotitzacions de les persones cuidadores no professionals amb finançament públic. Facilitar també la formació i la reincorporació al mercat laboral de qui hagi hagut de deixar de treballar per assumir tasques de cura, amb atenció prioritària en les polítiques d’ocupació.
Combatre la discriminació racial i ètnica en l’accés a l’ocupació, l’habitatge i els béns i serveis; reforçant les garanties legals davant les pràctiques discriminatòries tant en l’àmbit públic com privat. Millorar els mecanismes per detectar i acreditar aquestes situacions i protegir les persones que les denuncien.
Reforçar la formació especialitzada de jutges, magistrats i fiscals en la identificació de la motivació racista i xenòfoba i l’aplicació efectiva dels delictes d’odi i de les circumstàncies agreujants.
Perseguir les estructures i organitzacions que fomentin de manera organitzada l’odi, la discriminació i la violència contra persones per raó d’origen o pertinença ètnica. Fer ús dels instruments legals per investigar-ne les activitats i actuar en conseqüència.
Exigir a les plataformes digitals més responsabilitat davant la difusió de continguts racistes i xenòfobs, amb mecanismes accessibles de denúncia i resposta efectiva davant els continguts il·lícits. Actuar contra les campanyes coordinades de desinformació que assenyalen col·lectius pel seu origen i alimenten la confrontació social.
Revertir l’abaratiment i la facilitació de l’acomiadament, recuperant la indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats, i els salaris de tramitació. Restablir l’autorització administrativa prèvia de l’autoritat laboral de la Generalitat per als acomiadaments col·lectius, les suspensions de contractes i les reduccions col·lectives de jornada. Recuperar les garanties davant els acomiadaments per causes objectives i reforçar la negociació col·lectiva, l’estabilitat laboral i el control públic de les decisions empresarials.
El CEDS va emetre una decisió vinculant el 24 de juliol de 2024 que explicitava que la legislació laboral espanyola no protegia degudament els treballadors víctimes d’acomiadaments sense causa. Així, per donar compliment a la Carta Social Europea, cal reformar l’Estatut dels Treballadors i permetre que en aquest tipus de cessaments no operi cap tipus de topall màxim a l’hora de fixar la indemnització. S’ha de garantir que les indemnitzacions per acomiadaments sense causa siguin efectivament dissuasives per a les empreses i rescabalin degudament els treballadors que en siguin víctimes.
Modificar l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors per garantir aquesta reducció legal de la jornada, respectant les jornades inferiors establertes per conveni col·lectiu. Reforçar el registre diari de jornada, garantint-ne el caràcter digital, fiable i accessible a la Inspecció de Treball, així com el dret a la desconnexió digital, per evitar els abusos en el temps de treball i garantir el descans de les persones treballadores.
Cal garantir l’actualització de pensions públiques d’acord amb la inflació.
Revisar el sistema estatal de pensions per tenir en compte les diferències territorials en el cost de la vida i establir mecanismes d’actualització de les prestacions vinculats a l’IPC de cada territori, per mantenir el poder adquisitiu de les persones pensionistes i reduir les desigualtats territorials.
Reformar la legislació estatal per reduir la sinistralitat laboral i adaptar la prevenció als nous riscos derivats de la digitalització, el canvi climàtic i les transformacions del mercat de treball, incorporant-hi la perspectiva de gènere i d’edat.
Impulsar una reforma de la legislació laboral i mercantil per garantir la participació efectiva de la representació legal de les persones treballadores en els consells d’administració de les empreses, establint quotes mínimes de representació en funció de la dimensió.
Garantir l’accés a la jubilació anticipada sense penalitzacions en la pensió a les persones treballadores de sectors i professions especialment penosos, perillosos, tòxics o insalubres, quan les condicions de treball i els riscos per a la salut justifiquin una reducció de l’edat mínima de jubilació. En particular, fer efectiu el reconeixement d’aquest dret als conductors i conductores professionals del transport de mercaderies i de viatgers per carretera, atenent a la sinistralitat i als riscos associats a l’exercici prolongat d’aquestes professions. Igualment, aprovar de forma immediata la jubilació anticipada del Cos d’Agents Rurals equiparant les seves condicions a les del cos de Mossos d’Esquadra.
Ampliar els permisos parentals retribuïts i impulsar, conjuntament amb les administracions competents, mesures que permetin disposar de més temps per a la criança durant els primers anys de vida, sense penalitzacions econòmiques ni professionals.
Adaptar les quotes als ingressos reals i a la capacitat econòmica de cada professional, establint trams progressius que garanteixin que qui menys ingressi, menys cotitzi. Establir quotes reduïdes per als treballadors autònoms amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, amb les aportacions necessàries dels Pressupostos Generals de l’Estat per garantir el manteniment de les bases de cotització i l’accés a futures prestacions socials. També aconseguir que les rendes més altes contribueixin més, amb nous trams per als ingressos superiors als 6.000 euros mensuals.
Reformar la prestació per cessament d’activitat perquè esdevingui una protecció per desocupació efectiva, amb requisits d’accés més flexibles i tràmits àgils, adaptada a les particularitats de cada sector. Crear un subsidi per als autònoms més grans de 52 anys que hagin cessat l’activitat i garantir l’equiparació de les prestacions per incapacitat temporal, naixement i cura de menors, lactància i atenció de fills i filles amb malalties greus amb les del Règim General de la Seguretat Social.
Eximir els treballadors autònoms del pagament de les quotes des del moment en què es produeixi una situació de malaltia greu i establir bonificacions per a la contractació de substituts, per facilitar la continuïtat de l’activitat econòmica.
Modificar la legislació perquè, en els procediments judicials de reconeixement de relació laborals contra empreses que hagin rebut sentències contràries per casos similars durant els 9 mesos anteriors a la interposició de la demanda, s’inverteixi la càrrega de la prova, de manera que el treballador demandant únicament hagi d’aportar indicis de laboralitat.
Ampliar les despeses fiscalment deduïbles a l’IRPF vinculades a l’activitat econòmica, especialment les relacionades amb el vehicle professional, els subministraments i l’ús de l’habitatge habitual com a lloc de treball, establint criteris clars que en facilitin la justificació. Paral·lelament, reforçar la progressivitat de l’impost sobre societats, amb criteris de dimensió empresarial i capacitat econòmica.
Reforçar la passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Llei 2/2026 per als mutualistes amb reconeixement de tots els anys aportats com a anys cotitzats. Alhora, desenvolupar reglamentàriament la passarel·la garantint la protecció social pública dels treballadors provinents de mutualitats o altres sistemes alternatius.
Impulsar una ordenació que integri la formació professional del sistema educatiu, la formació per a l’ocupació i la formació en el treball, incorporant els ensenyaments de règim especial i respectant-ne les singularitats. Superar la fragmentació normativa i administrativa actual i garantir les competències de la Generalitat de Catalunya, amb els traspassos i recursos necessaris per planificar i gestionar un sistema propi i integrat.
Consolidar la formació professional com un àmbit propi de qualificació i especialització, estretament vinculat al sistema universitari, científic i tecnològic. Establir mecanismes de coordinació i projectes compartits entre centres de formació professional, universitats, centres de recerca i empreses, i facilitar les passarel·les formatives mitjançant el reconeixement de crèdits i aprenentatges.
Impulsar itineraris formatius flexibles que permetin compatibilitzar la formació amb l’activitat laboral i afavoreixin l’actualització de coneixements al llarg de la vida. Agilitzar l’acreditació de les competències adquirides mitjançant l’experiència professional i la formació no formal, facilitar l’acumulació d’aprenentatges i garantir serveis d’orientació professional accessibles a totes les edats.
Garantir un finançament estable i suficient dels centres de formació professional, amb equipaments actualitzats i recursos per a la formació permanent del professorat. Potenciar els centres integrats i les xarxes d’especialització sectorial i territorial, reconeixent el seu paper en la innovació aplicada, la transferència de coneixement i l’adaptació de la formació a les necessitats del teixit productiu.
Convertir en estable la garantia de subministrament que actualment es manté amb caràcter temporal fins a 31 de desembre de 2026, adaptant el marc estatal als estàndards de protecció dels consumidors vulnerables de la Directiva europea 2024/1711. Posar en marxa un pla de condonació del deute de les llars en situació de vulnerabilitat acumulat durant la moratòria de talls de subministrament, assegurant la corresponsabilitat econòmica de les empreses subministradores d’aquests serveis bàsics.
Incrementar el finançament estatal per adequar les quanties a la realitat socioeconòmica catalana, sense traslladar-ne el sobrecost a la Generalitat.
Revisar la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu (CUME) per garantir-ne l’accés a totes les famílies que ho necessitin, simplificar-ne els tràmits i evitar que els requisits administratius en dificultin el reconeixement.
Impulsar mesures per garantir salaris dignes, estabilitat laboral, millors condicions de treball i una protecció social efectiva. Dignificar les condicions laborals de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), prohibir l’externalització de les tasques ordinàries de les cambreres de pis en el sector hoteler i reconèixer o compensar els períodes treballats per les empleades de la llar abans de 2022 que no van generar drets de protecció per desocupació. Incorporar la perspectiva de gènere al reconeixement de les malalties professionals, revisant el quadre de patologies per corregir els biaixos que hi consten i incloure-hi malalties com ara la fibromiàlgia, la fatiga crònica o el lupus quan se n’acrediti l’origen laboral.
Cal substituir els PERTE, que acaben aquest 2026, per projectes estratègics amb una gestió descentralitzada, recuperant la idea del PERTE territorial que serveixi per mobilitzar els recursos que l’Estat espanyol ha estat incapaç de distribuir.
– Prioritzar la contractació pública, la fabricació local i la sostenibilitat, especialment en sectors clau en matèria de llocs de treball de qualitat i cohesió territorial.
Simplificar els procediments administratius per instal·lar punts de recàrrega públics i privats, garantint la disponibilitat de subministrament. Establir programes pluriennals d’ajuts per a l’adquisició de camions de zero emissions, accessibles a treballadors de pimes. Cal també vincular els programes de renovació del parc de vehicles a la retirada de vehicles antics i incentivar fiscalment l’electrificació de les flotes empresarials.
Garantir la participació efectiva i l’increment de la capacitat de decisió de la Generalitat de Catalunya en la planificació, determinació de prioritats i governança sobre el seu sistema energètic en matèria de xarxes, inversions i desplegament de nova capacitat.
Cal una nova Llei de Bases del Sector Elèctric i una Llei dels Gasos Renovables en substitució de la Llei d’Hidrocarburs que transposi les directives del Clean Energy Package i actualitzi la realitat del sector als reptes climàtics, de seguretat energètica i econòmics de la pròxima dècada.
Modificar els incentius del RD 8/2023 per evitar que les bonificacions fiscals per inversions en renovables funcionin com a subvencions que reforcin la posició de domini de l’oligopoli, afavorint en el seu lloc l’entrada de nous agents i la diversificació del mercat.
Recuperar i traspassar la gestió i la titularitat pública de les centrals hidroelèctriques a la Generalitat de Catalunya a mesura que vagin caducant les concessions.
Exigir a l’Estat un pla d’inversions en les xarxes de transport i distribució elèctrica de Catalunya, amb projectes identificats, calendaris executables i compromisos anuals verificables. Actualitzar els requisits tècnics de connexió de les grans instal·lacions fotovoltaiques per garantir l’estabilitat del sistema, exigint mecanismes de resposta ràpida davant fluctuacions i incidències.
Condicionar l’autorització estatal de les línies d’evacuació elèctrica, especialment les de molt alta tensió (MAT), a l’informe favorable de l’òrgan competent en biodiversitat de la Generalitat de Catalunya. Evitar la imposició de projectes contraris al model energètic català, com ara les línies MAT vinculades al clúster Forestalia.
Transposar urgentment les directives europees NIS2 i CER per reforçar la protecció de les infraestructures energètiques crítiques, reduir les vulnerabilitats davant de ciberatacs i altres amenaces i millorar la prevenció i la capacitat de resposta davant de les incidències que hi pugui haver.
Desenvolupar el marc normatiu europeu per facilitar la participació activa de la demanda, l’emmagatzematge, els agregadors independents i les comunitats energètiques locals en els mercats elèctrics, inclosos els serveis de regulació de freqüència. Crear una plataforma neutral de dades dels recursos energètics distribuïts que garanteixi l’accés igualitari a la informació i la cessió de dades a tercers únicament amb el consentiment exprés de les persones consumidores.
Modificar la legislació per ampliar l’àmbit de l’autoconsum col·lectiu fins als 10 km amb caràcter general i fins als 20.000 metres (20 km) en àrees rurals, redefinint els peatges d’accés de manera proporcional als que s’indueixen a la xarxa. Això permetrà estendre l’autoconsum a més polígons industrials, a les urbanitzacions i al món rural, democratitzant l’accés a l’energia per a la majoria de la població que no disposa de teulada pròpia.
Agilitzar els tràmits de legalització de les instal·lacions d’autoconsum compartit, garantir una bona qualitat de la senyal elèctrica de la xarxa de distribució, fixar procediments simples amb terminis exigibles per a distribuïdores i comercialitzadores, i apostar pel balanç net zero per a l’autoconsum.
Ampliar els programes estatals d’ajuts per fomentar l’autoconsum individual i col·lectiu, amb incentius per a l’emmagatzematge energètic i les instal·lacions capaces de funcionar en mode illa davant de talls de subministrament. Reforçar el programa CE IMPLEMENTA i crear línies de suport a les comunitats energètiques, cooperatives, llars, municipis, comerços i pimes, facilitant l’aprofitament de cobertes, aparcaments, equipaments públics i espais industrials. Garantir finançament i assistència tècnica, jurídica i administrativa, prioritzant els projectes amb menys recursos, les zones amb vulnerabilitat energètica i la participació de les persones que viuen de lloguer.
Impulsar ajuts per substituir els combustibles fòssils per alternatives elèctriques en la climatització i la mobilitat, millorar l’aïllament dels edificis i renovar els electrodomèstics i equips per models més eficients. Promoure mesures d’estalvi energètic i informació accessible per reduir el consum, les emissions i la dependència energètica.
Desplegar una xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics i d’hidrogen alineada amb els objectius europeus, amb especial atenció al transport de mercaderies i l’objectiu d’assolir 4.000 punts de recàrrega de més de 350 kW abans de 2030. Adaptar el marc normatiu i ampliar els terminis de concessió de les estacions de càrrega ultraràpida per facilitar-ne el desplegament i fomentar la competència. Garantir sistemes d’alimentació elèctrica d’emergència a les estacions ferroviàries i infraestructures crítiques de transport per mantenir les comunicacions, la il·luminació i la senyalització quan hi hagi talls de subministrament.
Aprovar un paquet estatal d’ajuts per accelerar l’electrificació industrial, l’eficiència energètica, l’emmagatzematge i la recuperació de calor. Facilitar els contractes de subministrament renovable a llarg termini, la compra agregada d’energia i les garanties de finançament per a les pimes. Reformar la fiscalitat per afavorir la substitució dels combustibles fòssils per electricitat i garantir que les obligacions socials del sistema energètic disposin de finançament públic transparent.
Establir mecanismes de compensació per als petits inversors fotovoltaics afectats per les modificacions retroactives del règim retributiu de les energies renovables, garantint la seguretat jurídica i la protecció de les inversions realitzades sota el marc regulador anterior.
Recuperar el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric perquè els combustibles fòssils contribueixin al finançament de les renovables i es redueixin els costos de la factura elèctrica. Corregir els greuges tarifaris de les xarxes de 25 i 30 kV, incorporant-les a la tarifa 6.2, i regular la contractació de potència estacional per adaptar els costos al consum real. Impulsar els gasos renovables, especialment el biometà i l’hidrogen verd, i la cogeneració d’alta eficiència per descarbonitzar els processos industrials difícils d’electrificar.
Modificar i flexibilitzar la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, facilitant que els residus procedents de la ramaderia, l’agricultura i la pesca es puguin utilitzar àgilment per a la producció de biogàs, la generació d’energia renovable i l’impuls de la bioeconomia.
Exigir la contribució obligatòria de l’Estat al Fons de Transició Nuclear de la Generalitat de Catalunya per un import equivalent al que aporta anualment l’administració catalana, mitjançant la recaptació finalista de l’impost sobre instal·lacions amb impacte ambiental provinent dels ingressos estatals de l’energia nuclear.
Cal protegir el Delta de l’Ebre i el conjunt de l’ecosistema del riu.
Convocar la comissió bilateral entre la Direcció General de Costes i la Generalitat de Catalunya per coordinar les estratègies de protecció del litoral i incrementar la seguretat jurídica dels titulars de drets al delta de l’Ebre. Reclamar el traspàs i la cessió de la gestió de les conques catalanes que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
Reclamar la modificació de la via de finançament establerta al RDL 4/2023 per convertir els 435 milions d’euros en una injecció directament estatal a fons perdut, evitant que s’articulin com un crèdit que acabi sent repercutit sobre la factura de l’aigua dels ciutadans de Catalunya.
Donar suport a la iniciativa de la Generalitat per ampliar la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat de 935 ha a 2.372 ha, donant compliment a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea (2018), preservant el patrimoni natural i agrícola i limitant l’especulació urbanística.
Desenvolupar la normativa estatal necessària per permetre l’ús d’aigua regenerada en activitats industrials i ramaderes que no suposin risc per a la salut pública (com la neteja i desinfecció de vehicles de transport d’animals o de granges), evitant el malbaratament de més de 460 milions de litres d’aigua potable a l’any.
Cal assegurar el compliment amb els objectius de reducció d’emissions de CO2 d’almenys el 65 % el 2030 i del 95 % el 2040, respecte a 1990.
Crear una convocatòria periòdica d’ajuts a municipis rurals i de muntanya per a xarxes de calor amb estella forestal de proximitat, promovent la gestió sostenible dels boscos locals, la prevenció d’incendis i la creació d’ocupació. Aquesta mesura permetrà substituir els combustibles fòssils, reduir la despesa energètica dels equipaments públics i dinamitzar la bioeconomia rural.
Exigir un pla estatal anual acordat amb el territori per combatre la regressió, la subsidència i la pujada del mar al delta de l’Ebre, prioritzant la mobilització de sorres i la recuperació de sediments d’embassaments, adaptant la gestió d’inundacions i eliminant tràmits que bloquegen les actuacions catalanes.
Exigir que el nou Marc Financer Pluriennal (MFP) de la Unió Europea per al període 2028-2034 garanteixi recursos suficients i diferenciats per a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i el desenvolupament rural, evitant que la integració dels actuals instruments de finançament en fons més amplis comporti una reducció dels recursos o una recentralització de les competències. Reclamar que Catalunya participi directament en la definició, distribució i gestió dels fons europeus, apropant les decisions a les explotacions agràries, ramaderes i pesqueres.
El govern espanyol ha de rebutjar la ratificació de l’acord de lliure comerç UE-Mercosur i oposar-se a l’aplicació provisional mentre no es pronunciï el TJUE. Alhora, cal garantir clàusules de salvaguarda i reciprocitat de normes per als productes agroalimentaris importats en els tractats comercials.
Exigir que el govern de la Generalitat de Catalunya disposi de les competències i dels instruments necessaris per planificar i ordenar els usos de l’espai marítim de les seves costes, d’acord amb la Directiva 2014/89/UE.
Impulsar les modificacions legislatives i els mecanismes de control necessaris per garantir preus justos que cobreixin els costos de producció, assegurin la viabilitat de les explotacions i facilitin el relleu generacional. Cal fixar metodologies objectives per sector i reforçar els observatoris agroalimentaris per publicar els costos de referència i la negociació mitjançant cooperatives i organitzacions de productors.
Impulsar mesures de comercialització dels vins i escumosos catalans, tant al mercat interior com als mercats internacionals, reforçant el reconeixement de les denominacions d’origen i la qualitat dels productes del país. Incrementar el suport als petits i mitjans productors, les cooperatives i els cellers, afavorint uns preus justos per al raïm, el relleu generacional i l’adaptació de les explotacions al canvi climàtic per garantir la viabilitat econòmica, social i ambiental del sector vitivinícola català.
Establir un mecanisme dinàmic d’actualització dels costos de producció agraris i ramaders que respecti la variació dels preus d’inputs clau, com ara combustibles i fertilitzants, i garanteixi la repercussió en la revisió dels contractes alimentaris, protegint la viabilitat de les explotacions familiars davant les fluctuacions internacionals mitjançant observatoris de preus i costos més transparents i actualitzats.
Incrementar l’aportació estatal a ENESA per augmentar les subvencions a les pimes, abaratir les assegurances agràries i ramaderes i fomentar-ne la contractació. Eliminar les discriminacions territorials, especialment incorporant Catalunya a la cobertura dels danys provocats pel míldiu al raïm de vinificació.
Exigir a l’Estat una aportació pressupostària suficient i sostinguda per modernitzar les infraestructures de regadiu, millorar l’eficiència hídrica i adaptar el sector agrari a la sequera i al canvi climàtic. Prioritzar la modernització integral dels Canals d’Urgell, incloent-hi la connexió amb el Segarra-Garrigues i el Canal Auxiliar, amb un calendari pluriennal de finançament que eviti carregar-ne el cost sobre els regants, així com les actuacions a les conques compartides de l’Ebre, el Xúquer i el Segura.
Impulsar la regularització de la potència real dels motors pesquers, especialment de l’arrossegament, per resoldre les discrepàncies documentals que n’amenacen la continuïtat, exigint a l’Estat que defensi davant la Unió Europea una revisió dels criteris de capacitat (GT i kW). Aquesta adaptació permetrà regularitzar la flota sense augmentar l’esforç pesquer efectiu ni comprometre la sostenibilitat dels recursos marins.
Revisar la legislació estatal i negociar les modificacions europees oportunes per garantir que la qualificació d’infraccions pesqueres i la pèrdua d’ajuts del FEMPA s’ajustin als principis de proporcionalitat, individualització i seguretat jurídica. Aquesta mesura evitarà que errors formals o de poca gravetat comportin l’exclusió automàtica de fons essencials, valorant adequadament la intencionalitat i l’impacte real de cada cas.
Reclamar mecanismes específics d’assignació de quotes o autoritzacions per a les captures accidentals de tonyina roja en la pesca de petits pelàgics (especialment d’encerclament), permetent-ne el desembarcament i la comercialització sota control i traçabilitat. Aquesta mesura evitarà perjudicis econòmics i inseguretat jurídica per al sector sense incomplir les obligacions internacionals.
El finançament s’establirà segons la superfície, les necessitats de gestió i els serveis ambientals prestats, nodrint-se parcialment dels ingressos dels drets d’emissió de CO₂ o de la fiscalitat dels combustibles fòssils.
Impulsar una estratègia de sobirania digital que redueixi la dependència de les grans corporacions tecnològiques i reforci les capacitats pròpies en infraestructures digitals, computació, intel·ligència artificial i serveis al núvol. Promoure la inversió pública en recerca, innovació i desenvolupament tecnològic i utilitzar la contractació pública per afavorir solucions europees, obertes i interoperables. Avançar cap a unes administracions públiques menys dependents de proveïdors tecnològics dominants, amb garanties de seguretat, privacitat i control públic de les dades. Reforçar la capacitat de Catalunya per decidir sobre les seves dades, infraestructures i serveis públics, i garantir la presència i l’ús del català en l’entorn digital.
Impulsar un model de societat digital en què la tecnologia i la intel·ligència artificial estiguin al servei de les persones, dels seus drets i del benestar col·lectiu, garantint que els beneficis econòmics i els augments de productivitat es distribueixin de manera justa. Protegir els drets laborals davant l’automatització, protegint els llocs de treball, facilitant la formació i evitant que la riquesa i el poder tecnològic es concentrin en unes poques grans corporacions.
Reforçar la protecció de les dades personals, la privacitat i el dret a comunicar-se de manera segura, defensant el xifratge de les comunicacions i rebutjant la vigilància massiva indiscriminada. Combatre els models de negoci basats en el seguiment sistemàtic de les persones, l’anàlisi de perfils abusiva i els dissenys digitals manipuladors o addictius. Reforçar els recursos de les autoritats de protecció de dades i els mecanismes de defensa dels drets de les persones usuàries, garantint una aplicació efectiva de la normativa europea. La democràcia del segle XXI també es juga en l’entorn digital. No podem permetre que els algoritmes acabin tenint més poder sobre les nostres vides que les persones i les institucions escollides democràticament.
Garantir la protecció dels infants i adolescents davant la violència digital, l’assetjament, l’explotació, la manipulació i els continguts perjudicials, així com davant la recollida abusiva de dades personals i la publicitat basada en el seu comportament. Exigir a les plataformes digitals mecanismes efectius de prevenció i detecció de riscos, sistemes de denúncia accessibles i dissenys adequats a l’edat que evitin les pràctiques manipuladores i addictives. Reforçar l’educació digital i la formació de les famílies i dels professionals, i garantir que les mesures de protecció siguin efectives i compatibles amb els drets fonamentals dels infants i adolescents.
En la línia de la declaració de Ginebra, reforçar els drets digitals de la ciutadania mitjançant una legislació que garanteixi la transparència dels algoritmes i el dret de les persones a conèixer, comprendre i qüestionar les decisions automatitzades que les afecten. Establir mecanismes efectius de supervisió humana, auditoria independent i responsabilitat davant els possibles perjudicis causats pels sistemes d’intel·ligència artificial i combatre’n els usos fraudulents. Garantir que les administracions públiques utilitzin la intel·ligència artificial amb criteris de transparència, equitat i rendició de comptes, respectant les competències de les institucions catalanes i garantint que les decisions que afecten els drets de les persones continuïn sota control democràtic.
Garantir que el desenvolupament i la utilització de la intel·ligència artificial respectin els drets fonamentals, la igualtat i la dignitat humana. Reforçarem la supervisió dels sistemes d’IA, especialment en àmbits sensibles com l’ocupació, l’educació, la salut, la justícia i els serveis públics, per prevenir la discriminació algorítmica, la manipulació i les decisions automatitzades sense garanties. Assegurarem que les administracions públiques utilitzin sistemes transparents, auditables i sotmesos a supervisió humana efectiva, i que la ciutadania disposi de mecanismes per qüestionar les decisions que afectin els seus drets. Impulsarem la recerca i el desenvolupament d’una IA oberta, fiable i socialment útil, i defensarem una aplicació ambiciosa de la legislació europea d’intel·ligència artificial, sense rebaixar-ne les garanties.
Garantir el dret a la intimitat, la privacitat, la protecció de dades, la llibertat d’expressió, l’accés a la informació i l’oci segur, així com el dret a un neurodesenvolupament segur i saludable. Establir garanties perquè els infants i adolescents puguin exercir els seus drets digitals, respectant-ne l’autonomia progressiva, la participació i l’interès superior, i exigir a les plataformes digitals que incorporin la protecció dels seus drets des del disseny i per defecte. Prohibir les pràctiques que n’explotin les vulnerabilitats, en manipulin el comportament o en condicionin l’autonomia.
Impulsar una revisió integral del marc normatiu que regula l’exercici de la professió veterinària, amb l’objectiu de garantir unes condicions laborals dignes, reconèixer el seu paper essencial en la salut pública i el benestar animal i eliminar les càrregues burocràtiques i les limitacions normatives que dificulten l’exercici professional i l’atenció adequada als animals.
Promoure el reconeixement legal de la violència exercida contra els animals de companyia com a instrument de control, intimidació, coacció i patiment envers les dones víctimes de violència masclista, incorporant-la expressament al marc normatiu de prevenció i protecció davant la violència de gènere i la violència vicària.
Defensar que tots els gossos, independentment de l’activitat que desenvolupin, gaudeixin dels mateixos drets, garanties de protecció i condicions de benestar animal. Cap activitat econòmica, esportiva o recreativa pot justificar un nivell inferior de protecció.
Impulsar la reforma del Codi Penal per reforçar les conseqüències dels delictes de maltractament i garantir que els animals retirats a persones condemnades no tornin a estar en les seves mans.
Avançar cap a la gestió des de Catalunya dels aeroports catalans d’interès general, superant l’actual model centralitzat d’Aena i dotant la Generalitat d’un paper determinant en la planificació i la presa de decisions. Impulsar la plena operativitat de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya com a instrument per definir l’estratègia aeroportuària del país i concentrar les competències de la Generalitat vinculades als aeroports. Paral·lelament, establir un òrgan bilateral Generalitat–Estat de governança aeroportuària que permeti avançar en el traspàs i la gestió individualitzada dels aeroports de Barcelona-El Prat, Girona, Reus i Sabadell, integrats en una estratègia aeroportuària catalana en xarxa. Garantir la participació de Catalunya en l’elaboració dels Documents de Regulació Aeroportuària (DORA) i en les decisions estratègiques d’AENA que afecten el sistema aeroportuari català.
Impulsar un model de gestió propi que prioritzi l’equilibri territorial, la connectivitat internacional, la intermodalitat i la sostenibilitat ambiental, en lloc de perpetuar un model aeroportuari excessivament concentrat a Barcelona i dependent del turisme de baix cost. Prioritzar el traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell com a pas per avançar cap a un sistema aeroportuari català integrat.
Impulsar la integració dels aeroports de Girona i Reus en el sistema ferroviari d’alta velocitat, accelerant la redacció del projecte constructiu i l’execució de l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona. Desenvolupar els estudis tècnics i les actuacions necessàries per millorar la connexió ferroviària de l’aeroport de Reus, amb l’objectiu de reforçar la intermodalitat i configurar un sistema aeroportuari català més equilibrat.
Impulsar i finançar plans d’aïllament acústic dels habitatges i equipaments afectats per les infraestructures aeroportuàries estatals a Catalunya, especialment a l’aeroport de Barcelona - El Prat, amb criteris de protecció de la salut, transparència i participació dels municipis i de les persones afectades.
Materialitzar els acords entre la Generalitat i l’Estat per constituir i posar en funcionament el Consorci d’Inversions de Catalunya i la Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, amb participació paritària de les dues administracions. Dotar aquests instruments dels recursos i les competències necessaris per planificar, supervisar i executar les inversions estatals a Catalunya, garantir el compliment dels compromisos pressupostaris i superar la situació crònica de baixa execució de les inversions de l’Estat.
Incrementar les encomanes de gestió perquè la Generalitat pugui projectar, executar i mantenir les infraestructures viàries de titularitat estatal, especialment les vies d’alta capacitat AP-7, AP-2, A-2 i A-27. Avançar en el traspàs de les carreteres estatals que transcorren per Catalunya, com l’N II, l’N 340, l’N 260, l’N 230 i l’N 240, amb els recursos econòmics necessaris per garantir-ne la conservació i la millora.
Crear un consorci Estat-Generalitat per mancomunar els actius de la xarxa viària i establir la vinyeta com a sistema únic de pagament i control de pas. Aquest model de finançament proporcional i socialment just garantirà el manteniment de les vies d’alta capacitat sense discriminacions territorials, fent contribuir de manera especial el transport pesant de pas, tot gestionant el trànsit, reduint l’impacte ambiental i protegint la mobilitat quotidiana de la ciutadania.
Ampliar la dotació de les encomanes de gestió destinades a l’Eix Pirinenc, prioritzant les actuacions pendents al Pirineu lleidatà i, posteriorment, al gironí. Garantir la millora integral de la carretera i, un cop executades les inversions compromeses, traspassar a la Generalitat la titularitat de l’N-260 entre el Pont de Suert i Portbou.
Accelerar la tramitació, la dotació pressupostària i l’execució del tercer carril per sentit de l’AP-7, entre Amposta i l’Hospitalet de l’Infant.
Finalitzar l’autovia A 27 entre Valls i Montblanc i garantir-ne la connexió amb l’AP-2. Executar els accessos directes dels polígons industrials de Torreblanca-Quatre Pilans i Camí dels Frares a la xarxa viària d’alta capacitat. Completar les actuacions pendents de l’A-2 i l’N-II a les comarques gironines, especialment la connexió entre Tordera i Maçanet de la Selva i la variant de Figueres, per millorar la connectivitat territorial i descongestionar l’AP-7.
Garantir la finalització dels projectes constructius, la licitació de les obres durant el 2027 i la consignació pressupostària necessària per executar els nous accessos al Port de Barcelona. Prioritzar la connexió ferroviària de mercaderies per reforçar la competitivitat logística i reduir el transport de mercaderies per carretera.
Accelerar els estudis informatius, els projectes constructius i les inversions necessàries per desdoblar el tram ferroviari entre la futura estació intermodal de Lleida i Picamoixons. Garantir la connexió ferroviària amb el Port de Tarragona en tots dos sentits i millorar la capacitat de la línia per al transport de mercaderies i els serveis d’autopista ferroviària.
Accelerar el traspàs de l’operació dels serveis de Rodalies a la nova empresa Rodalies de Catalunya, superant els obstacles administratius i organitzatius que en dificulten el desplegament. Fer efectiu el traspàs de la línia R1 i iniciar el de la resta de línies acordades amb l’Estat —R2 Sud, R3, R4 Nord i R16 (l’Aldea-Tortosa)—, incloent-hi les vies, les estacions, les instal·lacions i tots els elements necessaris per garantir-ne una gestió integral des de Catalunya, amb els recursos humans, materials i econòmics corresponents.
Exigir a Adif un manteniment preventiu adequat de les infraestructures d’alta velocitat, amb les inspeccions, les renovacions i les inversions necessàries per garantir-ne la seguretat i el bon funcionament. Reforçar les obligacions de les operadores ferroviàries pel que fa al manteniment i l’estat del material mòbil, per reduir les incidències i garantir un servei fiable.
Traspassar progressivament a Catalunya les funcions de conservació, manteniment i gestió de les infraestructures ferroviàries vinculades a Rodalies, amb els recursos necessaris per garantir un servei segur, fiable i de qualitat. Establir mecanismes de control i rendició de comptes sobre les actuacions d’Adif i Renfe mentre no es completi el traspàs, prioritzant el manteniment preventiu, la reducció d’incidències i la recuperació de la fiabilitat del servei.
Comprometre els recursos necessaris per executar totes les actuacions del Pla de Rodalies 2026-2030, inclosos els 1.400 milions d’euros addicionals anunciats pel Ministeri de Transports i acordats amb la Generalitat. Formalitzar-ne el finançament mitjançant la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF), establint compromisos pressupostaris pluriennals i mecanismes de seguiment que garanteixin l’execució efectiva de les inversions.
Impulsar els estudis i projectes necessaris per desdoblar els trams de via única dels corredors Arenys de Mar-Maçanet-Massanes, Tarragona-Lleida, Vic-Ripoll i Lleida-Cervera-Manresa, prioritzant en aquest darrer eix el tram Lleida-Cervera. Planificar les inversions per incrementar les freqüències, reduir els temps de trajecte i millorar la fiabilitat dels serveis ferroviaris.
Fer efectius els acords entre la Generalitat i l’Estat per impulsar la Línia Orbital Ferroviària, formalitzant el protocol de col·laboració i constituint una taula de seguiment amb les administracions i els organismes ferroviaris implicats. Accelerar el tram Granollers-Terrassa, que ha de connectar les línies R4 i R8, i licitar-ne el projecte constructiu durant el 2027, amb l’objectiu de reforçar la mobilitat transversal i descongestionar la xarxa ferroviària centrada a Barcelona.
Garantir el futur finançament per construir la infraestructura de transport estratègica.
Accelerar la redacció dels projectes constructius i l’execució dels intercanviadors de Volpelleres, entre la R8 i la línia S2 de FGC, i de l’Hospital General, entre la R8 i la línia S1 de FGC. Garantir el compliment de les encomandes de gestió acordades i l’aprofitament dels recursos pressupostaris disponibles per millorar la intermodalitat i les connexions ferroviàries del Vallès.
Accelerar l’execució de les obres pendents del Corredor Mediterrani, incloent-hi l’adequació de les vies entre Tarragona i Lleida com a part d’aquest corredor mediterrani per garantir que les línies destinades a la mobilitat de passatgers podran satisfer les necessitats actuals i futures, convertint així l’eix transversal ferroviari com a línia prioritària de transport de mercaderies. Revisar els projectes que hagin quedat obsolets per adaptar-los a les necessitats actuals de mobilitat de persones, logística i del desenvolupament de l’activitat econòmica. Avançar en la segregació del trànsit ferroviari de mercaderies respecte del de passatgers i prioritzar les actuacions al pas de mercaderies per l’interior de Tarragona. El tercer fil entre Figueres i Portbou i els enllaços i apartadors necessaris per connectar les terminals intermodals.
Cal garantir l’execució pressupostària del suplement de crèdit de 2.018 MEUR per al 2026, 7.200 MEUR per al 2027 i el pressupost aprovat per als anys següents. Així mateix, vetllar pel compliment estricte del finançament del 50 % de l’Administració General de l’Estat.
El col·lectiu d’Educadores i Treballadores Socials desenvolupen una funció central en la garantia dels drets socials i, en l’exercici de la seva activitat laboral dins les administracions públiques, estan discriminades laboralment respecte d’altres col·lectius professionals de formació i funcions equiparables, situació que té conseqüències salarials i de cotitzacions i impedeix la progressió laboral a l’escala de la funció pública.
Blindar una sanitat pública, universal i de qualitat, reforçant la capacitat assistencial del sistema per reduir les llistes d’espera, garantir una atenció equitativa i frenar la privatització de la sanitat.
Augmentar de manera estructural i suficient els recursos que l’Administració General de l’Estat transfereix a les administracions sanitàries competents per afrontar la situació de saturació del sistema, reduir les llistes d’espera i garantir una atenció sanitària universal. Aquest increment ha de resultar suficient per ampliar les plantilles de professionals sanitaris, millorar-ne les condicions laborals i retributives, els sistemes de guàrdies, reforçar l’atenció primària, hospitalària i especialitzada. Cal que la distribució pressupostària referida es faci tot respectant les competència de la Generalitat de Catalunya i atengui la població real, el creixement demogràfic, les necessitats assistencials i el cost efectiu de prestar els serveis.
Defensar el caràcter exclusiu de les competències de la Generalitat en matèria de salut i impedir qualsevol intent de recentralització o ingerència de l’Estat en el model sanitari català. Exigir el traspàs immediat de totes les funcions i competències encara pendents, acompanyat dels recursos econòmics, humans i materials necessaris. Garantir la plena capacitat de Catalunya per planificar, regular i gestionar el seu sistema sanitari, d’acord amb les necessitats de la ciutadania i sense imposicions de l’Estat.
Incorporar a la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut l’atenció oftalmològica i optomètrica, com també el finançament públic de les ulleres graduades i les lents de contacte prescrites, garantint l’accés universal amb independència de la renda i el finançament estatal de les prestacions.
Ampliar la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut per garantir l’accés universal i gratuït a l’atenció bucodental, incloent-hi la prevenció, les revisions i els tractaments necessaris, com ara les càries, les endodòncies i les pròtesis dentals. L’Estat haurà d’assumir el cost de l’ampliació i dels recursos humans i materials necessaris per fer-la efectiva.
Garantir l’accés universal i gratuït a l’atenció psicològica i a la salut mental, així com l’accés a la psicoteràpia i als tractaments necessaris. L’Estat haurà de transferir els recursos necessaris a les administracions sanitàries competents per garantir una atenció adequada.
Reclamar l’execució efectiva del traspàs de les funcions de seguretat ciutadana, prevenció i investigació de delictes i manteniment de les infraestructures crítiques als ports i aeroports de Catalunya. Establir un calendari concret de desplegament amb la dotació d’efectius i recursos necessaris per garantir una correcta prestació del servei.
Atenent que el Cos de Mossos d’Esquadra, com a policia integral, és també encarregat de la lluita i prevenció en matèria antiterrorista i del crim organitzat, és imprescindible la plena integració del CME a organismes d’àmbit internacional com són la Interpol i l’Europol en pla d’igualtat amb els cossos policials espanyols.
Cal continuar apostant pel desplegament de noves places de jutges i jutgesses a Catalunya, garantint el compliment de l’acord a iniciativa d’Esquerra Republicana per incorporar 180 places entre 2026 i 2027 per accelerar els tràmits judicials, especialment els derivats de processos de reincidència, el cost del qual, per al Govern, serà de 20 milions d’euros anuals. Defensar també una distribució territorial de les places d’acord amb la càrrega de treball dels òrgans judicials.
Promoure una revisió del tractament penal de la tinença i l’ús il·lícit d’armes de foc, la possessió d’armes blanques prohibides i els robatoris de cable, amb l’objectiu d’incrementar-ne les penes.
Reclamar el traspàs immediat de les competències plenes en matèria de trànsit i seguretat viària als governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, referides al control de la matriculació i l’expedició de permisos o llicències de conducció i circulació, la capacitat per autoritzar transferències, duplicats i baixes de vehicles, per poder fixar la velocitat en totes les vies del territori català, per la pèrdua i la devolució de punts del carnet de conduir i pel registre de la inspecció tècnica de vehicles. Resulta urgent, a més, incrementar els examinadors i alliberar-los de sobrecàrrega burocràtica.
Impulsar la modificació de la disposició addicional cinquena de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, desenvolupada per l’Ordre INT/2944/2010, per flexibilitzar els requisits que dificulten la prestació conjunta de serveis policials entre municipis. Promoure l’eliminació del límit poblacional màxim i la simplificació dels procediments d’autorització, mantenint garanties adequades de coordinació i responsabilitat.
Promoure una participació estable de Protecció Civil de Catalunya als programes europeus de prevenció, preparació i resposta davant d’emergències; amb presència a les xarxes tècniques, exercicis conjunts, intercanvis d’informació i projectes de cooperació.
Actualment les administracions locals es troben infrafinançades i no disposen dels recursos necessaris per fer front a les necessitats i, moltes vegades, quan tenen els recursos, es troben limitades en la capacitat de disposar-ne. En aquest sentit, cal autoritzar l’endeutament gradual dels ajuntaments per a inversions fins a un límit del 50 % dels ingressos corrents, permetent distribuir el cost de les grans infraestructures al llarg del temps.
Aquesta reforma ha de permetre incrementar els ingressos per la participació en els ingressos de l’Estat i que tots els ajuntaments, no només els més grans de 75.000 habitants, puguin rebre un percentatge dels grans impostos com l’IRPF i l’IVA. També ha de servir per assegurar la viabilitat econòmica de l’AMB i d’altres àrees que es puguin crear en un futur, permetent establir exempcions, reduccions i tipus de gravàmens diferenciats en l’aplicació de l’IBI, assegurant la justícia fiscal del tribut. Cal modificar la legislació relativa a l’IBI per equiparar els beneficis per les famílies monoparentals als previstos per les famílies nombroses. I també calen canvis en el finançament dels municipis turístics. Atès la pressió real que l’activitat turística exerceix sobre els serveis municipals, cal redefinir el concepte de municipi turístic rebaixant el llindar poblacional actual de 20.000 a 10.000 habitants i establint altres criteris alternatius més enllà del poblacional.
És urgent acabar amb les reformes del Partit Popular que van imposar les polítiques d’austeritat la dècada passada. Cal dotar de més flexibilitat pressupostària els ajuntaments sanejats econòmicament, facilitar l’ús d’excedents i romanents, anticipar recursos per respondre a emergències, actualitzar la regla de despesa al nou marc fiscal europeu, facilitar la inversió en habitatge i establir uns objectius de deute i dèficit justos per a la Generalitat i els ajuntaments.
Recuperar i desplegar les competències de la Generalitat en la selecció i formació dels funcionaris d’habilitació nacional per adaptar els processos a la realitat catalana, agilitzar la cobertura de vacants i reduir el dèficit estructural de professionals que tant dificulta el funcionament dels ajuntaments.
Assumir el compromís d’incrementar plurianualment la inversió estatal en universitats en un 0,07 % del PIB per assolir una despesa pública de l’1 % del PIB el 2030, tal com preveu la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). En recerca, incrementar progressivament la inversió pública fins a assolir l’1,5 % del PIB el 2030, amb un augment de la inversió estatal equivalent al 0,14 % del PIB, d’acord amb el que preveu la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.
Reduir la precarietat i la temporalitat, accelerar la contractació indefinida del personal investigador, millorar les retribucions i garantir una carrera professional digna per al personal investigador, docent, tècnic i de gestió. Ampliar les places dels programes estatals de formació i retenció del talent, millorar les condicions dels doctorands i doctorandes i garantir una retribució adequada des de l’inici de la carrera investigadora. També cal eliminar les taxes de reposició, desplegar la carrera professional horitzontal, reforçar les plantilles de suport i reduir la càrrega burocràtica, així com avaluar i abordar els riscos psicosocials, protegir la salut mental i combatre les dinàmiques de precarietat i explotació en l’àmbit universitari i científic.
Assegurar recursos estables per als centres de recerca, les infraestructures científiques singulars i els grups de recerca universitaris i hospitalaris, amb especial atenció als àmbits estratègics per al país.
Ampliar les competències de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) perquè assumeixi la totalitat dels processos d’avaluació, certificació i acreditació de les universitats, titulacions i professorat de Catalunya. Reformar la normativa estatal per atribuir-li les competències encara reservades a l’ANECA, especialment l’acreditació del professorat per accedir als cossos docents funcionarials i el reconeixement dels mèrits docents i investigadors. Garantir la plena validesa de les resolucions d’AQU i la seva capacitat per establir criteris i procediments propis, d’acord amb els estàndards europeus i amb els recursos necessaris per exercir aquestes funcions.
Cal que Catalunya pugui planificar l’accés a la universitat d’acord amb les necessitats del país. Així mateix, garantir que Catalunya pugui planificar i executar les competències en formació de les professions sanitàries en un marc nacional, d’acord amb les necessitats del sistema de salut català i no amb una planificació centralitzada des de l’Estat.
Actualitzar el Reial decret 592/2014 per adaptar la regulació de les pràctiques acadèmiques externes a la realitat actual, reforçar els drets de l’estudiantat, garantir unes condicions dignes i evitar que les pràctiques esdevinguin una via de substitució de llocs de treball remunerats.
Revisar els requisits bàsics de creació i reconeixement d’universitats per garantir, com a mínim, que els projectes disposin d’un model acadèmic viable, recursos suficients, professorat adequat i infraestructures d’acord amb l’oferta formativa prevista.
Ninguna medida cumple los filtros. Prueba a quitar alguno.