Després de vuit anys de govern de PSOE i Sumar, si alguna cosa ha caracteritzat aquest govern és que, si no hi ha la força d’Esquerra Republicana, Bildu, BNG i altres forces progressistes sobiranistes que els obliguen, no s’haurien fet la majoria dels avenços socials d’aquests darrers anys. Però ha estat una legislatura amb moltes ombres. En un període en què l’economia no ha deixat de créixer, aquesta riquesa no ha arribat a la ciutadania. Encara pitjor, la vida ha empitjorat per a la majoria de la gent treballadora i les classes mitjanes del nostre país. L’encariment del preu de l’habitatge, la impossibilitat d’accedir-hi de joves i no tan joves i l’encariment de la vida, que ha suposat que els preus hagin pujat molt més que els sous, han perjudicat la majoria de la població. Davant d’aquests que han estat governant i només celebren les dades macroeconòmiques sense ser conscients de com ha empitjorat el dia a dia de les famílies, Esquerra Republicana és qui més ha defensat els treballadors i les classes mitjanes i ho continuarà fent en el proper mandat, perquè la lluita contra l’encariment de la vida i l’accés a l’habitatge són dues de les nostres prioritats, a més de la defensa dels drets socials i els serveis públics de qualitat. Uns drets que es poden veure afectats per un possible govern de dreta i extrema dreta que retallarà serveis públics, deixarà l’habitatge encara més a mans del mercat i provocarà que l’encariment continuï escalant. Davant la deixadesa d’uns i l’atac frontal als drets socials i l’economia familiar dels altres, només una Esquerra Republicana forta pot defensar la nostra gent.
B.A
Pla de xoc sobre l’habitatge
11 medidas, pág. 18
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en el principal problema de la ciutadania, no només a Catalunya sinó a gran part d’Europa. Els preus del lloguer i de compra han crescut molt per sobre dels salaris, expulsen les famílies dels seus barris i municipis i fan cada vegada més difícil construir un projecte de vida amb dignitat. La crisi de l’habitatge no és inevitable ni és fruit de la casualitat: és el resultat d’anys de polítiques de l’Estat que han permès tractar l’habitatge com un actiu financer en lloc de garantir-lo com a dret bàsic de la ciutadania. La regulació injusta, la manca d’un parc d’habitatge públic suficient i l’entrada de grans especuladors en el mercat han fet que tant l’accés al lloguer com l’accés a la compra siguin cada vegada més inassolibles per a les classes treballadores i mitjanes de Catalunya. Davant d’aquesta situació d’emergència residencial marcada per l’increment salvatge de preus de compra i lloguer i la falta d’oferta de lloguer d’habitatge habitual de llarga durada, la ciutadania s’ha mobilitzat. Aquest clam social ha situat la crisi de l’habitatge al centre del debat polític i exigeix un canvi profund en les polítiques en aquesta matèria. Esquerra Republicana, davant d’aquesta emergència d’habitatge, defensa que l’Estat traspassi a la Generalitat de Catalunya, competent en matèria d’habitatge, tots els mitjans necessaris per garantir l’accés a un lloguer assequible i a un habitatge en propietat. Per això, es planteja el traspàs dels pisos de la SAREB a la Generalitat de Catalunya, l’habilitació per aprovar una llei d’arrendaments urbans (LAU) catalana i el traspàs de recursos necessaris per ampliar el parc públic d’habitatge. Alhora, Esquerra Republicana defensa que l’Administració General de l’Estat, des dels seus àmbits competencials, adopti les mesures necessàries per garantir el dret a l’habitatge. Així, es planteja que es limiti els usos especulatius i efectuï una reforma fiscal que incentivi que els habitatges es destinin a primera residència i en combati els usos especulatius. L’objectiu és incrementar la disponibilitat de pisos i cases per viure-hi i garantir que l’habitatge compleixi la seva funció social com a llar. Perquè una societat justa és una societat en què tothom pot tenir una llar digna, independentment de la seva edat, situació econòmica o municipi on visqui. Per a Esquerra Republicana, l’habitatge és un dret, no un privilegi.
55B.AViviendaDotar la Generalitat de Catalunya de competències per al desplegament d’una llei d’arrendaments urbans catalana
Impulsar l’aprovació d’una legislació estatal, per la via de l’article 150.1 de la Constitució espanyola, que delegui formalment a la Generalitat de Catalunya la facultat de legislar de manera plena i integral en matèria d’arrendaments urbans. Aquest nou marc normatiu hauria de permetre solucionar el bloqueig de competències en matèria de dret civil i habitatge, que impedeix a la Generalitat un desplegament efectiu de les seves competències en habitatge mitjançant les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, i respondre a la realitat socioeconòmica singular del mercat de l’habitatge a Catalunya, als consensos socials del país i a les necessitats de les persones treballadores.
56B.AViviendaAugment del finançament estatal en matèria d’habitatge
Cal garantir un finançament públic adequat a les polítiques d’habitatge i incloure’l als pressupostos generals de l’Estat, que dediqui a aquestes polítiques almenys l’1,5 % del Producte Interior Brut (PIB), la qual cosa implica multiplicar els recursos que actualment es dediquen a les polítiques d’habitatge a l’Estat espanyol. S’ha de garantir que aquests recursos es transfereixen a les comunitats autònomes i es posen al servei d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer als estàndards europeus.
57B.AViviendaTraspàs immediat de tots els immobles de la SAREB i Casa 47 a la Generalitat de Catalunya
Resulta urgent el traspàs immediat i gratuït de la titularitat d’aquests immobles a la Generalitat com a administració competent en matèria d’habitatge per poder-los destinar a l’ampliació del parc públic d’habitatge. Alhora, cal garantir el traspàs dels recursos necessaris per a la rehabilitació dels immobles.
58B.AViviendaModificar la legislació bàsica en matèria de sòl per garantir que el sòl classificat es posa a disposició de la…
S’ha d’incorporar a la legislació bàsica en matèria de sòl el deure legal de transformar el sòl en el termini que fixi el planejament urbanístic o, subsidiàriament, la legislació urbanística, habilitant la possibilitat de recórrer als mecanismes de venda i substitució forçosa als propietaris que incompleixin aquest deure o establint l’obligació de les administracions públiques de revisar el sòl no construït en el termini legalment previst. Es tracta d’un mecanisme essencial per evitar la retenció de sòl, que actualment impedeix la construcció de milions d’habitatges, i que és fonamental per obtenir habitatges assequibles i garantir l’exercici del dret a un habitatge digne.
59B.AViviendaIncrementar els tipus de l’IVA i l’ITP sobre la compra d’habitatge quan aquest es destini a usos diferents a l’habitatge…
L’increment dels tipus d’IVA i l’ITP cal associar-lo als usos turístics, al lloguer de temporada, a les segones residències i als habitatges buits. Alhora, cal que es redueixin els tipus impositius quan l’ús final de l’habitatge sigui la primera residència, del propietari o de l’arrendatari..
64B.AViviendaGarantir la transparència del mercat immobiliari i l’accés de les administracions competents a les dades de l’AEAT
Establir l’obligació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) de publicar anualment, de manera desagregada territorialment, les dades relatives a les operacions de compravenda i als arrendaments d’immobles declarats, incloent-hi els imports i les principals característiques de les operacions. Així mateix, obligar l’AEAT a facilitar trimestralment a les administracions competents en matèria d’habitatge i drets socials informació sobre els immobles propietat de grans tenidors, incloent-hi la ubicació, la titularitat i la situació d’ús, amb les garanties legals de protecció de dades i confidencialitat tributària.
65B.AViviendaGarantir l’accés de les administracions competents a les dades dels subministraments bàsics
Establir l’obligació de les empreses subministradores d’aigua, electricitat i gas de facilitar a les administracions competents en matèria d’habitatge i drets socials la informació necessària per millorar la planificació, la gestió i l’eficàcia de les polítiques públiques, garantint la protecció de les dades personals.
Tot i el creixement econòmic continuat dels darrers anys i la caiguda de l’atur, el cost de la vida s’ha convertit en l’element central del debat polític i de les preocupacions de les famílies a causa de la inflació en els preus de l’habitatge o de l’energia, com a conseqüència de les guerres provocades pels Estats Units i Rússia. La inflació de setembre de 2026, amb un 4,9 %, és la més alta des de febrer de 2023, i en destaca l’augment de preus del sector del transport derivat dels preus de combustibles i carburants. Segons l’enquesta de condicions de vida de l’INE de 2025, el 36,4 % dels ciutadans de l’Estat no poden fer front a despeses imprevistes i el 32,2 % no es poden permetre vacances d’una setmana. La ciutadania veu com l’economia creix, però també com el seu benestar material es redueix, amb uns salaris que estan pujant més lentament que els preus de productes bàsics. Aquesta pèrdua de poder adquisitiu contrasta amb els beneficis rècord de les principals empreses energètiques, bancàries o del sector de l’alimentació. Davant d’aquest panorama, Esquerra Republicana aposta tant per mesures estructurals que ens permetin avançar cap a un model econòmic més inclusiu, fomentant la reindustrialització verda, com per mesures de suport a la classe treballadora que pateix les conseqüències d’un model econòmic basat en salaris baixos. Entre altres mesures, Esquerra Republicana fa anys que reclama que Catalunya tingui un salari mínim propi, que reflecteixi el cost de vida més alt que el d’altres territoris de l’Estat. També defensa una reforma de l’IRPF i l’IVA que penalitzi les rendes més altes, dependents del capital, mentre es redueix l’IRPF a la classe treballadora i es fan més accessibles productes bàsics per a la ciutadania.
66B.BEmpleo y emprendimientoIncrementar el Salari Mínim Interprofessional de l’estat fins al 60 % del salari mitjà brut d’acord amb les exigències…
67B.BEmpleo y emprendimientoTransferir les competències a la Generalitat de Catalunya per establir un salari mínim català (SMC) a 1.460 €
Efectuar les modificacions normatives oportunes perquè el Govern de la Generalitat pugui establir un salari mínim interprofessional territorialitzat, superior al fixat a escala estatal, d’acord amb la realitat socioeconòmica de Catalunya i amb l’objectiu de garantir una remuneració suficient i un nivell de vida digne, en la línia de la Carta Social Europea i del criteri del Comitè Europeu de Drets Socials, que situa el salari mínim en, com a referència, almenys el 60 % del salari mitjà net.
68B.BFamilia e infanciaTraspassar els recursos necessaris per a la creació d’una prestació universal per criança adaptada a cada territori
La distribució d’una prestació universal per criança a partir de 200 euros per família que s’elevi en aquells territoris amb un cost de vida més alt, com és Catalunya, permetria una redistribució de la riquesa i una reducció de la pobresa a molt curt termini. Segons estudis recents, una prestació d’aquest volum podria reduir la pobresa infantil extrema a l’Estat en un 43 % (del 13,7 % actual al 7,8 %) i el risc de pobresa infantil en un 27 %.
69B.BImpuestosDur a terme una reforma social de l’IRPF
Augmentar el tipus màxim de l’IRPF sobre els guanys de capital del 30 % al 35 % per acabar amb el tracte de favor respecte a les rendes del treball. Alhora, cal reduir els tipus de la fiscalitat del treball per als trams inferiors als 35.000 euros per augmentar els recursos disponibles i la capacitat adquisitiva de la classe treballadora.
70B.BImpuestosDur a terme una reforma social de l’IVA
Rebaixar l’IVA aplicable a aliments bàsics i productes d’higiene, acabant amb un gran nombre de les reduccions i deduccions respecte a la mitjana europea.
Garantir unes tarifes assequibles i estables que fomentin l’ús del transport públic i redueixin la dependència del vehicle privat, mitjançant un model de finançament suficient i pluriennal, basat en la corresponsabilitat de les administracions competents. Reclamar a l’Estat una aportació estructural que contribueixi a garantir aquest model i a revertir el dèficit de finançament acumulat de l’ATM de Barcelona.
Presentar un pla conjunt entre l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes per combatre la inflació dels sectors on ha crescut més (aliments, energia, habitatge), analitzant marges de benefici, competència sectorial, política de subsidis i colls d’ampolla que permetin acordar mesures conjunturals i estructurals com a alternativa a mesures que perjudiquen la classe treballadora.
73B.BEnergía y climaAutomatitzar i ampliar el bo social elèctric
Reduir els obstacles burocràtics per accedir al bo social elèctric, automatitzant-ne la concessió, ampliant els llindars de renda per accedir-hi i revisant els límits de consum bonificat per adaptar-los a les necessitats energètiques reals de les llars.
El model econòmic de l’Estat espanyol basa el seu creixement a incrementar el número de treballadors que cotitzen però amb un predomini de sous baixos. Un model basat en el turisme i els serveis low cost, que precaritza els llocs de treball i que només beneficia una minoria, sense propiciar un creixement econòmic inclusiu que beneficiï també els treballadors autònoms i assalariats. Cal apostar per un model que prioritzi el desenvolupament de llocs de treball d’alt valor afegit, incrementant la productivitat i els sous de la classe treballadora. A 2026, l’Estat espanyol lidera el creixement a la zona euro de forma destacada: segons l’FMI, el seu PIB creixerà un 2,5 % el 2026, més del doble que la mitjana de la UE i superant àmpliament França (0,4 %) i Alemanya (1,3 %). Tanmateix, aquest creixement no es reflecteix en un augment sostingut de les rendes de les famílies i els salaris de la classe treballadora. El retorn del capital s’ha mantingut superior al retorn del treball, una evidència empírica les darreres dècades, i la riquesa s’ha acumulat cada cop en menys mans. El resultat és una classe treballadora empobrida i una estructura de mercat oligopolística dominada per grans empreses que no tenen cap problema a l’hora de fer servir el seu poder de mercat per incrementar el benefici a costa dels consumidors. A l’Estat espanyol, aquesta tendència ha estat visible els darrers quinze anys amb el procés de concentració bancària que ha esborrat el model de caixes d’estalvi arrelades al territori i amb una funció social. Els grans bancs que n’han resultat han assolit els darrers anys beneficis rècord i nodreixen un IBEX-35 en què també hi destaquen les grans empreses energètiques o constructores, que es beneficien de la capacitat de capturar recursos de l’Estat i de tècniques d’elusió fiscal que els permeten abonar uns tipus efectius inferiors als de no només la classe treballadora sinó també de moltes petites i mitjanes empreses. Des d’Esquerra Republicana proposem una intervenció més gran del sector públic en l’economia, especialment encaminada a accelerar la transició ecològica. També exigim més justícia fiscal en la tributació dels grans patrimonis, la banca i les empreses energètiques, mentre continuem reivindicant la banca pública amb l’ICF al capdavant. Per últim, també proposem una passa endavant en la fiscalitat verda, on l’Estat es troba a la cua d’Europa, seguint les passes ambicioses que ja ha fet la Generalitat de Catalunya.
Fer permanent l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, augmentant el tipus per a fortunes de més de 10 milions d’euros i creant un tram nou a partir de 100 milions d’euros.
75B.CImpuestosRecuperar l’impost a les grans energètiques, consolidant la tributació dels beneficis i establint exempcions per…
Cal transformar la fiscalitat de l’Estat cap a un model redistributiu que garanteixi que tothom pugui fer front al cost de la vida i orientat a impulsar la transició ecològica.
79B.CProductividad e innovaciónConcloure l’obtenció de la llicència bancària plena per part de l’Institut Català de Finances, que el permeti créixer i…
L’obtenció d’aquesta llicència situarà l’entitat sota el marc regulatori europeu i el sistema de supervisió bancària del Banc Central Europeu o del Banc d’Espanya. A més, en el marc d’aquesta xarxa bancària cal reconèixer un paper fonamental a la banca cooperativa i ètica per a la transformació del model financer, potenciant la coordinació amb xarxes de referència internacional com la FEBEA o la GABV.
Davant un sector bancari cada cop més concentrat i amb tendències oligopolístiques, l’Estat ha de tenir un rol actiu per garantir el crèdit al petit negoci i l’accés als serveis bancaris de persones en risc d’exclusió. Per això, com ja passa amb el servei postal, cal garantir l’accés a efectiu i a atenció presencial en cada municipi per sobre d’un llindar, finançant-ho amb un fons sectorial al qual contribueixin totes les entitats segons quota de mercat.
81B.CProductividad e innovaciónCrear línies públiques de crèdit per al petit negoci amb repartiment de risc (avals parcials) i amb una banca pública que…
Per fer-ho caldria convertir l’ICO en un banc de promoció amb capacitat de préstec directe a projectes industrials i de transició.
Impulsar un programa ambiciós d’inversió pública en tecnologies verdes crítiques per a la transició ecològica i l’autonomia estratègica europea: bateries, panells solars, energia eòlica i bombes de calor, així com capacitats de reciclatge de matèries primeres crítiques. Per finançar aquestes inversions, és convenient millorar l’estructura temporal del deute públic, afavorint el finançament estable a llarg termini. Així, cal orientar la demanda en bons sobirans cap als de termini més llarg, eliminant els beneficis fiscals a títols de deute de caràcter més especulatiu. A més, cal que el govern espanyol reclami a la Unió Europea la creació d’una clàusula d’inversió verda en les regles fiscals i mecanismes d’endeutament comú per a la transició ecològica.
Palancas
Gasto e inversiónReorganizar el EstadoPlan o pacto
83B.CImpuestosConsolidar una fiscalitat verda per a l’emergència climàtica
Eliminar les exempcions al combustible d’aviació i navegació, promovent les modificacions de normatives europees que pertoquin. Revisar també la fiscalitat energètica aplicada al consum del gas, conjuntament amb la configuració de la tarifa i els càrrecs i costos associats. Aquestes mesures ajudaran a reduir la distància entre la recaptació en fiscalitat mediambiental a l’Estat i la mitjana europea.
84B.CImpuestosDeroga: llei BeckhamAcabar amb els privilegis fiscals i el capital subvencionat
Posar fi a la llei Beckham, que permet a les persones que arribin a l’Estat des de l’estranger tributar com a no residents durant 6 anys, fins a la meitat en concepte d’IRPF i sense tributar pels rendiments patrimonials a l’estranger. Eliminar la possibilitat de teletreballadors internacionals d’acollir-se a un règim fiscal favorable. Exigir també clàusules de permanència de l’activitat i garantia de manteniment de l’ocupació a empreses que s’acullin a ajudes públiques i deduccions a la inversió.
Colectivos
Empresas e industria
Palancas
Cambio legalImpuestos y cotizacionesGasto e inversión
85B.CImpuestosFacilitar les pròrrogues en el pagament de tributs cedits
Modificar la legislació vigent i els reglaments que la despleguen per facilitar que, en les liquidacions dels tributs cedits, es puguin sol·licitar pròrrogues en el pagament fins a 4 anys després d’haver-se concretat el fet imposable.
86B.CProductividad e innovaciónFomentar pimes competitives: finançament, morositat zero i contractació pública accessible i fàcil eliminant intermediaris
Reforçar els instruments de finançament de les petites i mitjanes empreses i establir mecanismes efectius per garantir el compliment dels terminis legals de pagament. Cal també revisar la contractació pública per facilitar la participació directa de les pimes mitjançant la digitalització dels procediments, la divisió justificada en lots i l’adaptació de la planificació, preparació i disseny de licitacions per estimular la participació de pimes, assegurant la proporcionalitat dels requisits de solvència i la transparència en els pagaments a subcontractistes. Per últim, s’ha de promoure una simplificació administrativa real durant el cicle de creixement de les pimes, que redueixi costos, duplicitats i terminis sense rebaixar les garanties laborals, socials i ambientals.
Colectivos
Empresas e industriaAutónomos, pymes y emprendedores
Malgrat els avenços aconseguits, continuem vivint en una societat marcada per desigualtats estructurals que limiten els drets i les llibertats de moltes persones. Les violències masclistes, la discriminació laboral, la desigual distribució de les cures, l’LGBTI-fòbia, el racisme i la xenofòbia continuen presents en la nostra societat i en les institucions. Són discriminacions que sovint s’entrecreuen i que requereixen polítiques públiques ambicioses per garantir una igualtat real i efectiva. En aquest context, l’avenç de la dreta i l’extrema dreta representa una amenaça directa per als drets conquerits. Els discursos misògins, racistes i LGBTI-fòbics, el negacionisme de les violències masclistes i la criminalització de les persones migrades busquen normalitzar la discriminació i legitimar nous retrocessos. Davant d’aquesta ofensiva reaccionària, no n’hi ha prou amb defensar els avenços assolits: cal plantar cara i continuar ampliant drets i combatre totes les formes de violència, exclusió i desigualtat. Malauradament, arribem a aquest escenari després d’una legislatura marcada per la manca d’ambició política del Ministeri d’Igualtat del Govern espanyol, que no ha impulsat les transformacions necessàries. Davant l’immobilisme del Govern espanyol i l’amenaça de les dretes, Esquerra Republicana defensa blindar les polítiques feministes, reforçar la protecció i reparació davant totes les violències masclistes, garantir els drets sexuals i reproductius i avançar en el reconeixement de la diversitat familiar, els drets de les persones cuidadores i la corresponsabilitat de les cures. La defensa dels drets LGBTI+ exigeix continuar eliminant les discriminacions legals i socials, reconèixer totes les identitats de gènere i models familiars, combatre les pràctiques de conversió i reparar la persecució històrica d’aquest col·lectiu. Alhora, la lluita contra el racisme i la xenofòbia ha de ser una prioritat de les polítiques públiques, combatent la discriminació estructural i institucional, garantint la igualtat d’oportunitats i reforçant la resposta davant els delictes d’odi, les organitzacions racistes i els discursos discriminatoris, especialment en els entorns digitals. L’origen, el color de pell o la situació administrativa no poden justificar cap forma de discriminació ni d’exclusió. Esquerra Republicana defensa una societat feminista, diversa i lliure de discriminacions, on totes les persones puguin viure amb dignitat, llibertat i igualtat de drets. Avançar en feminisme, drets LGBTI+ i antiracisme és avançar en justícia social i democràcia, respectant les competències de Catalunya i reforçant la seva capacitat per desenvolupar polítiques pròpies.
87B.DPensiones y cohesión socialBlindar les polítiques d’igualtat i combatre els discursos d’odi i discriminatoris
Establir garanties normatives, pressupostàries i institucionals que assegurin la continuïtat de les polítiques feministes, els serveis d’atenció i els recursos de prevenció de les violències masclistes. Reforçar la prevenció, la investigació i la persecució dels discursos racistes, xenòfobs, misògins i negacionistes de les violències masclistes, especialment a les xarxes socials, els entorns digitals i les institucions. Millorar la formació especialitzada i els protocols d’actuació, amb especial atenció a les campanyes d’assetjament contra dones i persones i col·lectius racialitzats.
88B.DPensiones y cohesión socialReforçar i actualitzar la legislació contra totes les formes de violència masclista
Reformar la Llei orgànica 1/2004 i la resta de legislació estatal per garantir la prevenció, detecció, protecció i reparació davant totes les violències masclistes, incloses l’econòmica, la vicària i la digital. Aprovar una regulació específica de la violència vicària i reforçar la lluita contra l’assetjament digital i la difusió no consentida d’imatges íntimes, garantint peritatges digitals gratuïts, la retirada ràpida de continguts il·legals, més responsabilitat de les plataformes i una protecció especial dels infants i adolescents.
89B.DSeguridad ciudadanaAprovar una llei integral contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans
Reforçar la prevenció, la persecució dels delictes i la protecció i reparació de les víctimes, especialment dones i nenes explotades sexualment. Garantir-ne els drets independentment de la situació administrativa, reformant la legislació d’estrangeria, i crear un fons estatal que asseguri les indemnitzacions judicials quan els responsables no les paguin.
Adaptar la normativa relativa al Registre Civil, la documentació identificativa i els procediments administratius per garantir-ne el reconeixement sense requisits patologitzadors, protegint la privacitat i evitant discriminacions.
Reformar la legislació civil i del Registre Civil per eliminar les discriminacions en la filiació de les famílies de dues mares, les persones trans i no-binàries i altres models familiars, garantint el reconeixement dels vincles parentals i la seguretat jurídica, amb participació de les entitats LGBTI+ i prioritzant l’interès superior de l’infant.
95B.DPensiones y cohesión socialReforçar la prohibició de les pràctiques de conversió i perseguir-les penalment
Garantir la prohibició efectiva de les pràctiques que pretenen modificar o reprimir l’orientació sexual o la identitat de gènere, també quan s’emparen en motius religiosos o espirituals. Tipificar penalment els casos greus o coercitius, protegir especialment els menors i les persones vulnerables i reforçar els mecanismes de denúncia i atenció a les víctimes, sense penalitzar l’acompanyament psicològic voluntari i afirmatiu.
Reconèixer i reparar la persecució històrica de les persones LGBTI+ per les institucions, incloent-hi la repressió de les persones trans, les lesbianes i les dones sotmeses al Patronato de Protección a la Mujer. Garantir l’accés als arxius, la preservació de testimonis, la participació de les víctimes i mesures de reparació, reconeixement públic i divulgació educativa i cultural, respectant les competències de Catalunya.
Obligar a identificar les imatges corporals retocades digitalment en la publicitat i els continguts comercials de les xarxes socials, i reforçar la regulació dels anuncis que promoguin models corporals irreals o fomentin conductes alimentàries perjudicials i trastorns com l’anorèxia i la bulímia.
Garantir que cuidar un familiar no suposi perdre drets de Seguretat Social ni oportunitats laborals, assegurant les cotitzacions de les persones cuidadores no professionals amb finançament públic. Facilitar també la formació i la reincorporació al mercat laboral de qui hagi hagut de deixar de treballar per assumir tasques de cura, amb atenció prioritària en les polítiques d’ocupació.
Combatre la discriminació racial i ètnica en l’accés a l’ocupació, l’habitatge i els béns i serveis; reforçant les garanties legals davant les pràctiques discriminatòries tant en l’àmbit públic com privat. Millorar els mecanismes per detectar i acreditar aquestes situacions i protegir les persones que les denuncien.
100B.DJusticiaMillorar la investigació i la resposta judicial davant els delictes d’odi racistes i xenòfobs
Reforçar la formació especialitzada de jutges, magistrats i fiscals en la identificació de la motivació racista i xenòfoba i l’aplicació efectiva dels delictes d’odi i de les circumstàncies agreujants.
Perseguir les estructures i organitzacions que fomentin de manera organitzada l’odi, la discriminació i la violència contra persones per raó d’origen o pertinença ètnica. Fer ús dels instruments legals per investigar-ne les activitats i actuar en conseqüència.
102B.DPensiones y cohesión socialFrenar la difusió i l’amplificació dels discursos d’odi a les xarxes socials
Exigir a les plataformes digitals més responsabilitat davant la difusió de continguts racistes i xenòfobs, amb mecanismes accessibles de denúncia i resposta efectiva davant els continguts il·lícits. Actuar contra les campanyes coordinades de desinformació que assenyalen col·lectius pel seu origen i alimenten la confrontació social.
Viure dignament ha de ser una realitat per a tothom, independentment de la situació laboral, econòmica o personal de cadascú. El treball ha de permetre desenvolupar un projecte de vida i no condemnar ningú a la precarietat o a la pobresa. Però en els darrers anys l’encariment del cost de la vida, amb uns salaris que no han evolucionat al mateix ritme que els preus, ha provocat que cada vegada més persones, tot i tenir una feina, tinguin dificultats per arribar a final de mes. Aquesta realitat evidencia els límits d’un model que continua repartint de manera desigual la riquesa i que prioritza els beneficis empresarials per sobre les condicions de vida de la classe treballadora. Cal garantir les rendes i avançar cap a l’assoliment de salaris suficients per viure, combatre la precarietat i la temporalitat injustificada, reduir les desigualtats i evitar que l’acomiadament sigui una via fàcil i barata per a les empreses. També implica reforçar la protecció social, garantir unes pensions dignes i assegurar que ningú quedi desprotegit davant de situacions de vulnerabilitat. La Seguretat Social és una de les grans conquestes de la classe treballadora i el principal instrument de solidaritat col·lectiva per garantir una protecció econòmica davant la malaltia, la desocupació o la vellesa. L’envelliment de la població i la jubilació de la generació del baby boom plantegen reptes per al sosteniment del sistema públic de pensions, però la resposta no pot ser retallar drets ni privatitzar les pensions, sinó reforçar-ne el finançament. Esquerra Republicana defensem un model econòmic que generi ocupació de qualitat, salaris més elevats i noves fonts d’ingressos perquè els grans beneficis empresarials i les rendes del capital també contribueixin al sosteniment de la Seguretat Social. Defensar la Seguretat Social també vol dir ampliar drets i garantir prestacions suficients per viure dignament. Encara avui, moltes persones jubilades perceben pensions insuficients per afrontar el cost de la vida, mentre persisteixen desigualtats importants entre treballadors assalariats i autònoms i una bretxa de gènere que perjudica especialment les dones. Cal avançar cap a un sistema públic de pensions que garanteixi el poder adquisitiu, redueixi les desigualtats i continuï contribuint a la redistribució de la riquesa. Catalunya necessita eines pròpies per desplegar polítiques socials que responguin a la nostra realitat, amb capacitat per decidir sobre les condicions laborals, la protecció social i el sistema de pensions. Volem un model que redistribueixi els recursos i garanteixi que el progrés econòmic es tradueixi en millors condicions de vida per a la societat.
103B.EEmpleo y emprendimientoDeroga: reformes laborals de 2010 i 2012Derogar els aspectes de les reformes laborals de 2010 i 2012 que continuen vigents
Revertir l’abaratiment i la facilitació de l’acomiadament, recuperant la indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats, i els salaris de tramitació. Restablir l’autorització administrativa prèvia de l’autoritat laboral de la Generalitat per als acomiadaments col·lectius, les suspensions de contractes i les reduccions col·lectives de jornada. Recuperar les garanties davant els acomiadaments per causes objectives i reforçar la negociació col·lectiva, l’estabilitat laboral i el control públic de les decisions empresarials.
104B.EEmpleo y emprendimientoEstablir una indemnització addicional per acomiadaments sense causa d’acord amb la resolució del Comitè Europeu de Drets…
El CEDS va emetre una decisió vinculant el 24 de juliol de 2024 que explicitava que la legislació laboral espanyola no protegia degudament els treballadors víctimes d’acomiadaments sense causa. Així, per donar compliment a la Carta Social Europea, cal reformar l’Estatut dels Treballadors i permetre que en aquest tipus de cessaments no operi cap tipus de topall màxim a l’hora de fixar la indemnització. S’ha de garantir que les indemnitzacions per acomiadaments sense causa siguin efectivament dissuasives per a les empreses i rescabalin degudament els treballadors que en siguin víctimes.
105B.EEmpleo y emprendimientoReduir la durada màxima de la jornada laboral setmanal a 37 hores i mitja sense reducció salarial
Modificar l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors per garantir aquesta reducció legal de la jornada, respectant les jornades inferiors establertes per conveni col·lectiu. Reforçar el registre diari de jornada, garantint-ne el caràcter digital, fiable i accessible a la Inspecció de Treball, així com el dret a la desconnexió digital, per evitar els abusos en el temps de treball i garantir el descans de les persones treballadores.
Revisar el sistema estatal de pensions per tenir en compte les diferències territorials en el cost de la vida i establir mecanismes d’actualització de les prestacions vinculats a l’IPC de cada territori, per mantenir el poder adquisitiu de les persones pensionistes i reduir les desigualtats territorials.
108B.EEmpleo y emprendimientoActualitzar la Llei de prevenció de riscos laborals per garantir entorns de treball segurs i saludables
Reformar la legislació estatal per reduir la sinistralitat laboral i adaptar la prevenció als nous riscos derivats de la digitalització, el canvi climàtic i les transformacions del mercat de treball, incorporant-hi la perspectiva de gènere i d’edat.
109B.EEmpleo y emprendimientoAvançar cap a la democratització de les empreses i la participació dels treballadors en la gestió
Impulsar una reforma de la legislació laboral i mercantil per garantir la participació efectiva de la representació legal de les persones treballadores en els consells d’administració de les empreses, establint quotes mínimes de representació en funció de la dimensió.
110B.EPensiones y cohesión socialReconèixer el dret a la jubilació anticipada per raó de l’activitat professional mitjançant coeficients reductors als…
Garantir l’accés a la jubilació anticipada sense penalitzacions en la pensió a les persones treballadores de sectors i professions especialment penosos, perillosos, tòxics o insalubres, quan les condicions de treball i els riscos per a la salut justifiquin una reducció de l’edat mínima de jubilació. En particular, fer efectiu el reconeixement d’aquest dret als conductors i conductores professionals del transport de mercaderies i de viatgers per carretera, atenent a la sinistralitat i als riscos associats a l’exercici prolongat d’aquestes professions. Igualment, aprovar de forma immediata la jubilació anticipada del Cos d’Agents Rurals equiparant les seves condicions a les del cos de Mossos d’Esquadra.
Ampliar els permisos parentals retribuïts i impulsar, conjuntament amb les administracions competents, mesures que permetin disposar de més temps per a la criança durant els primers anys de vida, sense penalitzacions econòmiques ni professionals.
112B.EEmpleo y emprendimientoGarantir un sistema de cotització just i progressiu per als treballadors autònoms
Adaptar les quotes als ingressos reals i a la capacitat econòmica de cada professional, establint trams progressius que garanteixin que qui menys ingressi, menys cotitzi. Establir quotes reduïdes per als treballadors autònoms amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, amb les aportacions necessàries dels Pressupostos Generals de l’Estat per garantir el manteniment de les bases de cotització i l’accés a futures prestacions socials. També aconseguir que les rendes més altes contribueixin més, amb nous trams per als ingressos superiors als 6.000 euros mensuals.
113B.EEmpleo y emprendimientoEquiparar la protecció social dels autònoms a la de les persones assalariades
Reformar la prestació per cessament d’activitat perquè esdevingui una protecció per desocupació efectiva, amb requisits d’accés més flexibles i tràmits àgils, adaptada a les particularitats de cada sector. Crear un subsidi per als autònoms més grans de 52 anys que hagin cessat l’activitat i garantir l’equiparació de les prestacions per incapacitat temporal, naixement i cura de menors, lactància i atenció de fills i filles amb malalties greus amb les del Règim General de la Seguretat Social.
114B.EEmpleo y emprendimientoGarantir una quota zero per als autònoms en situacions de malaltia greu
Eximir els treballadors autònoms del pagament de les quotes des del moment en què es produeixi una situació de malaltia greu i establir bonificacions per a la contractació de substituts, per facilitar la continuïtat de l’activitat econòmica.
Modificar la legislació perquè, en els procediments judicials de reconeixement de relació laborals contra empreses que hagin rebut sentències contràries per casos similars durant els 9 mesos anteriors a la interposició de la demanda, s’inverteixi la càrrega de la prova, de manera que el treballador demandant únicament hagi d’aportar indicis de laboralitat.
Colectivos
Empresas e industriaAutónomos, pymes y emprendedores
116B.EImpuestosAvançar cap a una fiscalitat més justa per als autònoms
Ampliar les despeses fiscalment deduïbles a l’IRPF vinculades a l’activitat econòmica, especialment les relacionades amb el vehicle professional, els subministraments i l’ús de l’habitatge habitual com a lloc de treball, establint criteris clars que en facilitin la justificació. Paral·lelament, reforçar la progressivitat de l’impost sobre societats, amb criteris de dimensió empresarial i capacitat econòmica.
Colectivos
Empresas e industriaAutónomos, pymes y emprendedores
117B.EEmpleo y emprendimientoGarantir la integració al RETA dels treballadors mutualistes en igualtat de drets
Reforçar la passarel·la al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Llei 2/2026 per als mutualistes amb reconeixement de tots els anys aportats com a anys cotitzats. Alhora, desenvolupar reglamentàriament la passarel·la garantint la protecció social pública dels treballadors provinents de mutualitats o altres sistemes alternatius.
118B.EEducaciónAvançar cap a un sistema integrat de formació professional al llarg de la vida
Impulsar una ordenació que integri la formació professional del sistema educatiu, la formació per a l’ocupació i la formació en el treball, incorporant els ensenyaments de règim especial i respectant-ne les singularitats. Superar la fragmentació normativa i administrativa actual i garantir les competències de la Generalitat de Catalunya, amb els traspassos i recursos necessaris per planificar i gestionar un sistema propi i integrat.
119B.EEducaciónReforçar la vinculació de la formació professional amb la universitat, la recerca i la innovació
Consolidar la formació professional com un àmbit propi de qualificació i especialització, estretament vinculat al sistema universitari, científic i tecnològic. Establir mecanismes de coordinació i projectes compartits entre centres de formació professional, universitats, centres de recerca i empreses, i facilitar les passarel·les formatives mitjançant el reconeixement de crèdits i aprenentatges.
120B.EEmpleo y emprendimientoFacilitar la formació contínua i el reconeixement de les competències professionals
Impulsar itineraris formatius flexibles que permetin compatibilitzar la formació amb l’activitat laboral i afavoreixin l’actualització de coneixements al llarg de la vida. Agilitzar l’acreditació de les competències adquirides mitjançant l’experiència professional i la formació no formal, facilitar l’acumulació d’aprenentatges i garantir serveis d’orientació professional accessibles a totes les edats.
121B.EEducaciónReforçar els centres de formació professional i la vinculació amb el teixit productiu
Garantir un finançament estable i suficient dels centres de formació professional, amb equipaments actualitzats i recursos per a la formació permanent del professorat. Potenciar els centres integrats i les xarxes d’especialització sectorial i territorial, reconeixent el seu paper en la innovació aplicada, la transferència de coneixement i l’adaptació de la formació a les necessitats del teixit productiu.
122B.EEnergía y climaGarantir la continuïtat de la prohibició de talls de subministrament i mantenir-los de forma permanent per a llars…
Convertir en estable la garantia de subministrament que actualment es manté amb caràcter temporal fins a 31 de desembre de 2026, adaptant el marc estatal als estàndards de protecció dels consumidors vulnerables de la Directiva europea 2024/1711. Posar en marxa un pla de condonació del deute de les llars en situació de vulnerabilitat acumulat durant la moratòria de talls de subministrament, assegurant la corresponsabilitat econòmica de les empreses subministradores d’aquests serveis bàsics.
124B.EFamilia e infanciaGarantir una CUME digna i accessible per a les famílies amb infants amb malalties greus
Revisar la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu (CUME) per garantir-ne l’accés a totes les famílies que ho necessitin, simplificar-ne els tràmits i evitar que els requisits administratius en dificultin el reconeixement.
125B.EEmpleo y emprendimientoCombatre la precarietat laboral i reforçar els drets de les persones treballadores dels sectors més vulnerables i feminitzats
Impulsar mesures per garantir salaris dignes, estabilitat laboral, millors condicions de treball i una protecció social efectiva. Dignificar les condicions laborals de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), prohibir l’externalització de les tasques ordinàries de les cambreres de pis en el sector hoteler i reconèixer o compensar els períodes treballats per les empleades de la llar abans de 2022 que no van generar drets de protecció per desocupació. Incorporar la perspectiva de gènere al reconeixement de les malalties professionals, revisant el quadre de patologies per corregir els biaixos que hi consten i incloure-hi malalties com ara la fibromiàlgia, la fatiga crònica o el lupus quan se n’acrediti l’origen laboral.
Catalunya ha Estat, és i ha de continuar sent una potència industrial. Des d’Esquerra Republicana treballarem per garantir el futur industrial de Catalunya i per estar preparats per liderar els nous àmbits en què podem excel·lir com a país. Un dels efectes més clars de la globalització ha estat el debilitament del teixit industrial europeu, que ha vist reduït el seu pes fins a tan sols el 14 % del PIB del continent. Els darrers anys, aquesta tendència s’ha accelerat a partir de dos fenòmens ben visibles. El primer és el xoc xinès 2.0, pel qual el gegant xinès ha augmentat exponencialment les vendes a Europa, guanyant un gran poder de mercat en sectors clau com el de l’automòbil. Aquesta tendència ha fet posar el crit d’alarma al cor exportador de la Unió Europea i ha ocupat bona part de les converses sobre política comercial del bloc. D’altra banda, la COVID-19 va posar de manifest les debilitats europees en períodes d’inestabilitat i crisi i ha situat dos conceptes al centre de la conversa econòmica. El primer és la resiliència, que anima a localitzar cadenes de valor dins del continent, especialment en sectors crítics. El segon és l’autonomia estratègica, que es declina en més sobirania tecnològica, industrial, alimentària o econòmica. Aquestes lliçons tenen una expressió clara en la política industrial. Així, la Unió Europea està impulsant un paquet de mesures legislatives per fomentar la descarbonització i la reindustrialització que posen el focus en sectors altament estratègics, com ara el vehicle elèctric, el sector químic, les energies renovables o les matèries primeres crítiques. Davant les amenaces que pateix la química o la producció de vehicles a Catalunya, ens sembla urgent protegir aquests sectors, que ofereixen llocs de treball qualificats, estabilitat i capacitats tecnològiques i industrials clau en el món actual. Però no només això: cal també exigir una política industrial activa que fomenti el desenvolupament de sectors en ascens i que permeti al teixit econòmic català continuar competint a escala global. En aquest sentit, des d’Esquerra Republicana apostem per una administració emprenedora que lideri la transformació del model econòmic amb instruments públics i participació en empreses estratègiques. També apostem per les pimes com a peça clau del teixit econòmic català i que sovint es troben amb dificultats per obtenir finançament adequat per créixer.
126B.FProductividad e innovaciónAdoptar una política industrial activa que aposti per grans projectes industrials a Catalunya
Cal substituir els PERTE, que acaben aquest 2026, per projectes estratègics amb una gestió descentralitzada, recuperant la idea del PERTE territorial que serveixi per mobilitzar els recursos que l’Estat espanyol ha estat incapaç de distribuir.
127B.FProductividad e innovaciónAlinear la política industrial amb l’aposta del Made in Europe: – Ampliar el volum i el marc temporal del Programa Auto+…
– Prioritzar la contractació pública, la fabricació local i la sostenibilitat, especialment en sectors clau en matèria de llocs de treball de qualitat i cohesió territorial.
Simplificar els procediments administratius per instal·lar punts de recàrrega públics i privats, garantint la disponibilitat de subministrament. Establir programes pluriennals d’ajuts per a l’adquisició de camions de zero emissions, accessibles a treballadors de pimes. Cal també vincular els programes de renovació del parc de vehicles a la retirada de vehicles antics i incentivar fiscalment l’electrificació de les flotes empresarials.
Colectivos
Empresas e industriaAutónomos, pymes y emprendedores
Impulsar una transició energètica justa, ecològica i accessible
26 medidas, pág. 29
El model energètic de l’Estat espanyol ha demostrat ser un sistema fortament centralitzat, àgraf i dominat per monopolis territorials i un oligopoli clàssic que opera en la generació, distribució i comercialització. Aquesta falta de competència real, sumada a les ineficiències d’un sistema marginalista de fixació de preus que extreu rendes de les famílies i les empreses per maximitzar els beneficis dels grans operadors, ha provocat un encariment insostenible de l’electricitat. Aquesta realitat ha situat la ciutadania davant l’anomenat trilema energètic: la vulnerabilitat de la seguretat de subministrament, l’impacte econòmic dels alts costos de l’energia i la necessitat urgent de reduir emissions de CO2. Davant d’un model allunyat dels usuaris i del teixit productiu, cal que la Generalitat de Catalunya assumeixi una capacitat de decisió plena en la planificació i la governança de les xarxes elèctriques per garantir una transició alineada amb les necessitats territorials i la preservació del medi natural. Aquesta transformació només serà possible si passem d’un esquema vertical i concentrat a un model energètic 100 % renovable, descentralitzat, distribuït i de proximitat (km0). Cal impulsar noves eines normatives que transposin de manera efectiva les directives del Clean Energy Package i la Directiva de Mercat Interior de la UE, acompanyades d’una revisió profunda de la fiscalitat energètica que penalitzi les emissions i posi fi als senyals contradictoris actuals. Alhora, l’Administració ha de prioritzar l’electrificació del sistema, destinant els combustibles renovables únicament als sectors industrials difícilment electrificables, i dotar el país de xarxes de transport i distribució adequades, capacitat d’emmagatzematge, xarxes intel·ligents (smart grids) i una gestió flexible de la demanda que no faci recaure els costos de la transició sobre els consumidors. En definitiva, la transició energètica és una revolució que ha de democratitzar el mercat energètic, alliberar-lo d’oligopolis i garantir l’accés a l’energia a preus justos com a bé de primera necessitat. Per fer-ho possible, cal convertir la ciutadania, les cooperatives, les pimes i els municipis en actors actius del sistema mitjançant l’autoconsum col·lectiu, les comunitats energètiques locals i la participació en la gestió de la xarxa. Aquesta és l’aposta per a una Catalunya compromesa amb els objectius globals de l’Agenda 2030: un model sostenible, d’eficiència, amb plena complicitat territorial i que situï la sobirania energètica al servei de la gent i de la competitivitat de la nostra economia.
130B.GEnergía y climaIncrementar la capacitat de decisió i sobirania de la Generalitat de Catalunya sobre la xarxa elèctrica
Garantir la participació efectiva i l’increment de la capacitat de decisió de la Generalitat de Catalunya en la planificació, determinació de prioritats i governança sobre el seu sistema energètic en matèria de xarxes, inversions i desplegament de nova capacitat.
131B.GEnergía y climaImpulsar una nova legislació sobre el Sector Elèctric i la Llei dels Gasos Renovables
Cal una nova Llei de Bases del Sector Elèctric i una Llei dels Gasos Renovables en substitució de la Llei d’Hidrocarburs que transposi les directives del Clean Energy Package i actualitzi la realitat del sector als reptes climàtics, de seguretat energètica i econòmics de la pròxima dècada.
132B.GEnergía y climaEliminar els privilegis de les grans energètiques
Modificar els incentius del RD 8/2023 per evitar que les bonificacions fiscals per inversions en renovables funcionin com a subvencions que reforcin la posició de domini de l’oligopoli, afavorint en el seu lloc l’entrada de nous agents i la diversificació del mercat.
133B.GEnergía y climaTraspassar les centrals hidroelèctriques
Recuperar i traspassar la gestió i la titularitat pública de les centrals hidroelèctriques a la Generalitat de Catalunya a mesura que vagin caducant les concessions.
134B.GEnergía y climaImpulsar un pla urgent d’inversions i modernització de la xarxa elèctrica catalana
Exigir a l’Estat un pla d’inversions en les xarxes de transport i distribució elèctrica de Catalunya, amb projectes identificats, calendaris executables i compromisos anuals verificables. Actualitzar els requisits tècnics de connexió de les grans instal·lacions fotovoltaiques per garantir l’estabilitat del sistema, exigint mecanismes de resposta ràpida davant fluctuacions i incidències.
135B.GEnergía y climaGarantir la capacitat de decisió de Catalunya sobre les grans infraestructures elèctriques
Condicionar l’autorització estatal de les línies d’evacuació elèctrica, especialment les de molt alta tensió (MAT), a l’informe favorable de l’òrgan competent en biodiversitat de la Generalitat de Catalunya. Evitar la imposició de projectes contraris al model energètic català, com ara les línies MAT vinculades al clúster Forestalia.
136B.GEnergía y climaReforçar la ciberseguretat i la resiliència de les infraestructures energètiques
Transposar urgentment les directives europees NIS2 i CER per reforçar la protecció de les infraestructures energètiques crítiques, reduir les vulnerabilitats davant de ciberatacs i altres amenaces i millorar la prevenció i la capacitat de resposta davant de les incidències que hi pugui haver.
137B.GEnergía y climaDemocratitzar els mercats energètics i garantir l’accés transparent a les dades
Desenvolupar el marc normatiu europeu per facilitar la participació activa de la demanda, l’emmagatzematge, els agregadors independents i les comunitats energètiques locals en els mercats elèctrics, inclosos els serveis de regulació de freqüència. Crear una plataforma neutral de dades dels recursos energètics distribuïts que garanteixi l’accés igualitari a la informació i la cessió de dades a tercers únicament amb el consentiment exprés de les persones consumidores.
Palancas
Cambio legalGasto e inversiónReorganizar el Estado
138B.GEnergía y climaAmpliar els radis d’autoconsum compartit
Modificar la legislació per ampliar l’àmbit de l’autoconsum col·lectiu fins als 10 km amb caràcter general i fins als 20.000 metres (20 km) en àrees rurals, redefinint els peatges d’accés de manera proporcional als que s’indueixen a la xarxa. Això permetrà estendre l’autoconsum a més polígons industrials, a les urbanitzacions i al món rural, democratitzant l’accés a l’energia per a la majoria de la població que no disposa de teulada pròpia.
Agilitzar els tràmits de legalització de les instal·lacions d’autoconsum compartit, garantir una bona qualitat de la senyal elèctrica de la xarxa de distribució, fixar procediments simples amb terminis exigibles per a distribuïdores i comercialitzadores, i apostar pel balanç net zero per a l’autoconsum.
140B.GEnergía y climaImpulsar l’autoconsum renovable, les comunitats energètiques i la resiliència del sistema
Ampliar els programes estatals d’ajuts per fomentar l’autoconsum individual i col·lectiu, amb incentius per a l’emmagatzematge energètic i les instal·lacions capaces de funcionar en mode illa davant de talls de subministrament. Reforçar el programa CE IMPLEMENTA i crear línies de suport a les comunitats energètiques, cooperatives, llars, municipis, comerços i pimes, facilitant l’aprofitament de cobertes, aparcaments, equipaments públics i espais industrials. Garantir finançament i assistència tècnica, jurídica i administrativa, prioritzant els projectes amb menys recursos, les zones amb vulnerabilitat energètica i la participació de les persones que viuen de lloguer.
Colectivos
Autónomos, pymes y emprendedores
Palancas
Gasto e inversiónReorganizar el EstadoPlan o pacto
141B.GEnergía y climaAccelerar l’electrificació i l’eficiència energètica de les llars i el transport
Impulsar ajuts per substituir els combustibles fòssils per alternatives elèctriques en la climatització i la mobilitat, millorar l’aïllament dels edificis i renovar els electrodomèstics i equips per models més eficients. Promoure mesures d’estalvi energètic i informació accessible per reduir el consum, les emissions i la dependència energètica.
142B.GEnergía y climaPlazo: 2030Impulsar les infraestructures de recàrrega i garantir la resiliència energètica del transport
Desplegar una xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics i d’hidrogen alineada amb els objectius europeus, amb especial atenció al transport de mercaderies i l’objectiu d’assolir 4.000 punts de recàrrega de més de 350 kW abans de 2030. Adaptar el marc normatiu i ampliar els terminis de concessió de les estacions de càrrega ultraràpida per facilitar-ne el desplegament i fomentar la competència. Garantir sistemes d’alimentació elèctrica d’emergència a les estacions ferroviàries i infraestructures crítiques de transport per mantenir les comunicacions, la il·luminació i la senyalització quan hi hagi talls de subministrament.
143B.GEnergía y climaGarantir una energia competitiva i sostenible per a la indústria i les pimes
Aprovar un paquet estatal d’ajuts per accelerar l’electrificació industrial, l’eficiència energètica, l’emmagatzematge i la recuperació de calor. Facilitar els contractes de subministrament renovable a llarg termini, la compra agregada d’energia i les garanties de finançament per a les pimes. Reformar la fiscalitat per afavorir la substitució dels combustibles fòssils per electricitat i garantir que les obligacions socials del sistema energètic disposin de finançament públic transparent.
Colectivos
Empresas e industriaAutónomos, pymes y emprendedores
Palancas
Cambio legalImpuestos y cotizacionesGasto e inversión
144B.GEnergía y climaReparar els perjudicis causats als petits inversors en energies renovables
Establir mecanismes de compensació per als petits inversors fotovoltaics afectats per les modificacions retroactives del règim retributiu de les energies renovables, garantint la seguretat jurídica i la protecció de les inversions realitzades sota el marc regulador anterior.
145B.GEnergía y climaReformar la regulació energètica per reduir els costos i afavorir la descarbonització
Recuperar el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric perquè els combustibles fòssils contribueixin al finançament de les renovables i es redueixin els costos de la factura elèctrica. Corregir els greuges tarifaris de les xarxes de 25 i 30 kV, incorporant-les a la tarifa 6.2, i regular la contractació de potència estacional per adaptar els costos al consum real. Impulsar els gasos renovables, especialment el biometà i l’hidrogen verd, i la cogeneració d’alta eficiència per descarbonitzar els processos industrials difícils d’electrificar.
146B.GEnergía y climaFlexibilització de la Llei de Residus (Llei 7/2022) per al sector primari
Modificar i flexibilitzar la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, facilitant que els residus procedents de la ramaderia, l’agricultura i la pesca es puguin utilitzar àgilment per a la producció de biogàs, la generació d’energia renovable i l’impuls de la bioeconomia.
147B.GEnergía y climaContribució de l’Estat al Fons de Transició Nuclear
Exigir la contribució obligatòria de l’Estat al Fons de Transició Nuclear de la Generalitat de Catalunya per un import equivalent al que aporta anualment l’administració catalana, mitjançant la recaptació finalista de l’impost sobre instal·lacions amb impacte ambiental provinent dels ingressos estatals de l’energia nuclear.
149B.GInfraestructuras y aguaComissió Bilateral del Delta de l’Ebre i cessió de conques de la CHE
Convocar la comissió bilateral entre la Direcció General de Costes i la Generalitat de Catalunya per coordinar les estratègies de protecció del litoral i incrementar la seguretat jurídica dels titulars de drets al delta de l’Ebre. Reclamar el traspàs i la cessió de la gestió de les conques catalanes que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
150B.GInfraestructuras y aguaFinançament estatal per a les dessalinitzadores de la Tordera i del Foix
Reclamar la modificació de la via de finançament establerta al RDL 4/2023 per convertir els 435 milions d’euros en una injecció directament estatal a fons perdut, evitant que s’articulin com un crèdit que acabi sent repercutit sobre la factura de l’aigua dels ciutadans de Catalunya.
151B.GEnergía y climaProtecció i ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat
Donar suport a la iniciativa de la Generalitat per ampliar la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat de 935 ha a 2.372 ha, donant compliment a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea (2018), preservant el patrimoni natural i agrícola i limitant l’especulació urbanística.
Desenvolupar la normativa estatal necessària per permetre l’ús d’aigua regenerada en activitats industrials i ramaderes que no suposin risc per a la salut pública (com la neteja i desinfecció de vehicles de transport d’animals o de granges), evitant el malbaratament de més de 460 milions de litres d’aigua potable a l’any.
154B.GEnergía y climaImpulsar una línia estable de subvencions per a xarxes de calor municipals de biomassa forestal
Crear una convocatòria periòdica d’ajuts a municipis rurals i de muntanya per a xarxes de calor amb estella forestal de proximitat, promovent la gestió sostenible dels boscos locals, la prevenció d’incendis i la creació d’ocupació. Aquesta mesura permetrà substituir els combustibles fòssils, reduir la despesa energètica dels equipaments públics i dinamitzar la bioeconomia rural.
155B.GEnergía y climaProtegir el delta de l’Ebre davant la regressió litoral i el canvi climàtic
Exigir un pla estatal anual acordat amb el territori per combatre la regressió, la subsidència i la pujada del mar al delta de l’Ebre, prioritzant la mobilització de sorres i la recuperació de sediments d’embassaments, adaptant la gestió d’inundacions i eliminant tràmits que bloquegen les actuacions catalanes.
Garantir el futur de la pagesia, la pesca i el món rural
12 medidas, pág. 32
Els sectors agrari, ramader i pesquer són essencials per garantir la sobirania alimentària, la cohesió territorial i la vitalitat econòmica i social del país. Tanmateix, afronta reptes estructurals com els efectes del canvi climàtic, l’increment dels costos de producció, la manca de relleu generacional i els desequilibris de poder en la cadena alimentària. Cal garantir unes condicions de vida i de treball dignes per a la pagesia, la ramaderia i el sector pesquer, protegir les explotacions familiars i avançar cap a un model productiu sostenible, resilient i arrelat al territori. Per assolir aquests objectius, és imprescindible disposar dels recursos i de la capacitat de decisió necessaris per definir polítiques adaptades a la realitat del país. Defensem una gestió descentralitzada dels fons europeus, el respecte a les competències de Catalunya i més implicació de l’Estat en el finançament de les transformacions que necessita el sector. Apostem per reforçar la viabilitat econòmica de les explotacions, garantir preus justos, impulsar l’adaptació climàtica i promoure una gestió sostenible dels recursos naturals que asseguri el futur del sector primari i del món rural.
156B.HCampo, mar y mundo ruralDescentralitzar la Política Agrària Comuna (PAC) i la gestió dels fons europeus destinats als sectors agrari i pesquer i…
Exigir que el nou Marc Financer Pluriennal (MFP) de la Unió Europea per al període 2028-2034 garanteixi recursos suficients i diferenciats per a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i el desenvolupament rural, evitant que la integració dels actuals instruments de finançament en fons més amplis comporti una reducció dels recursos o una recentralització de les competències. Reclamar que Catalunya participi directament en la definició, distribució i gestió dels fons europeus, apropant les decisions a les explotacions agràries, ramaderes i pesqueres.
157B.HCampo, mar y mundo ruralRevertir els acords comercials lesius per a la sobirania alimentària i el sector primari català
El govern espanyol ha de rebutjar la ratificació de l’acord de lliure comerç UE-Mercosur i oposar-se a l’aplicació provisional mentre no es pronunciï el TJUE. Alhora, cal garantir clàusules de salvaguarda i reciprocitat de normes per als productes agroalimentaris importats en els tractats comercials.
158B.HCampo, mar y mundo ruralGarantir la capacitat de decisió sobre l’ordenació de l’espai marítim
Exigir que el govern de la Generalitat de Catalunya disposi de les competències i dels instruments necessaris per planificar i ordenar els usos de l’espai marítim de les seves costes, d’acord amb la Directiva 2014/89/UE.
159B.HCampo, mar y mundo ruralReformar i garantir l’aplicació efectiva de la Llei de la cadena alimentària per assegurar preus justos a la pagesia
Impulsar les modificacions legislatives i els mecanismes de control necessaris per garantir preus justos que cobreixin els costos de producció, assegurin la viabilitat de les explotacions i facilitin el relleu generacional. Cal fixar metodologies objectives per sector i reforçar els observatoris agroalimentaris per publicar els costos de referència i la negociació mitjançant cooperatives i organitzacions de productors.
160B.HCampo, mar y mundo ruralPromoure els vins i escumosos catalans i garantir la sostenibilitat del sector vitivinícola
Impulsar mesures de comercialització dels vins i escumosos catalans, tant al mercat interior com als mercats internacionals, reforçant el reconeixement de les denominacions d’origen i la qualitat dels productes del país. Incrementar el suport als petits i mitjans productors, les cooperatives i els cellers, afavorint uns preus justos per al raïm, el relleu generacional i l’adaptació de les explotacions al canvi climàtic per garantir la viabilitat econòmica, social i ambiental del sector vitivinícola català.
161B.HCampo, mar y mundo ruralIncorporar l’evolució dels preus dels combustibles i fertilitzants als costos de producció agrària
Establir un mecanisme dinàmic d’actualització dels costos de producció agraris i ramaders que respecti la variació dels preus d’inputs clau, com ara combustibles i fertilitzants, i garanteixi la repercussió en la revisió dels contractes alimentaris, protegint la viabilitat de les explotacions familiars davant les fluctuacions internacionals mitjançant observatoris de preus i costos més transparents i actualitzats.
162B.HCampo, mar y mundo ruralReformar i territorialitzar el sistema d’assegurances agràries i ramaderes i incrementar el finançament d’ENESA
Incrementar l’aportació estatal a ENESA per augmentar les subvencions a les pimes, abaratir les assegurances agràries i ramaderes i fomentar-ne la contractació. Eliminar les discriminacions territorials, especialment incorporant Catalunya a la cobertura dels danys provocats pel míldiu al raïm de vinificació.
163B.HCampo, mar y mundo ruralGarantir el finançament estatal de la modernització dels regadius de Catalunya
Exigir a l’Estat una aportació pressupostària suficient i sostinguda per modernitzar les infraestructures de regadiu, millorar l’eficiència hídrica i adaptar el sector agrari a la sequera i al canvi climàtic. Prioritzar la modernització integral dels Canals d’Urgell, incloent-hi la connexió amb el Segarra-Garrigues i el Canal Auxiliar, amb un calendari pluriennal de finançament que eviti carregar-ne el cost sobre els regants, així com les actuacions a les conques compartides de l’Ebre, el Xúquer i el Segura.
164B.HCampo, mar y mundo ruralRegularitzar la potència real de les embarcacions pesqueres i adaptar els límits de capacitat de la flota
Impulsar la regularització de la potència real dels motors pesquers, especialment de l’arrossegament, per resoldre les discrepàncies documentals que n’amenacen la continuïtat, exigint a l’Estat que defensi davant la Unió Europea una revisió dels criteris de capacitat (GT i kW). Aquesta adaptació permetrà regularitzar la flota sense augmentar l’esforç pesquer efectiu ni comprometre la sostenibilitat dels recursos marins.
165B.HCampo, mar y mundo ruralReformar el règim sancionador pesquer per garantir la proporcionalitat i evitar la pèrdua injustificada d’ajuts europeus
Revisar la legislació estatal i negociar les modificacions europees oportunes per garantir que la qualificació d’infraccions pesqueres i la pèrdua d’ajuts del FEMPA s’ajustin als principis de proporcionalitat, individualització i seguretat jurídica. Aquesta mesura evitarà que errors formals o de poca gravetat comportin l’exclusió automàtica de fons essencials, valorant adequadament la intencionalitat i l’impacte real de cada cas.
166B.HCampo, mar y mundo ruralRegular les captures accidentals de tonyina vermella de la flota de petits pelàgics
Reclamar mecanismes específics d’assignació de quotes o autoritzacions per a les captures accidentals de tonyina roja en la pesca de petits pelàgics (especialment d’encerclament), permetent-ne el desembarcament i la comercialització sota control i traçabilitat. Aquesta mesura evitarà perjudicis econòmics i inseguretat jurídica per al sector sense incomplir les obligacions internacionals.
167B.HCampo, mar y mundo ruralCrear un fons estatal per a municipis propietaris forestals (FEMUPF) per finançar la gestió sostenible dels boscos, la…
El finançament s’establirà segons la superfície, les necessitats de gestió i els serveis ambientals prestats, nodrint-se parcialment dels ingressos dels drets d’emissió de CO₂ o de la fiscalitat dels combustibles fòssils.
Palancas
Impuestos y cotizacionesGasto e inversiónReorganizar el Estado
Espanya ha avançat molt en digitalització, però encara no ha resolt com convertir aquest progrés tecnològic en progrés social. Durant els darrers anys s’ha fet un esforç important per desplegar infraestructures de telecomunicacions, digitalitzar les administracions i facilitar l’accés a les noves tecnologies. Avui, però, ens trobem davant d’un canvi molt més profund: la intel·ligència artificial i les grans plataformes digitals estan transformant la manera de treballar, d’aprendre, de relacionar-nos, d’informar-nos i, fins i tot, de formar-nos opinions. La transformació digital obre noves oportunitats, però no podem permetre que quedi subordinada als interessos econòmics de les grans corporacions tecnològiques. El poder d’aquestes empreses limita la nostra capacitat de decisió sobre les infraestructures i els serveis digitals que utilitzem cada dia. Els beneficis i els augments de productivitat que genera la innovació han de revertir en la societat i no concentrar-se en poques mans mentre els riscos i els costos recauen sobre la majoria. Aquesta transformació també planteja reptes democràtics. Les plataformes digitals i els algoritmes condicionen cada vegada més la informació que rebem i les decisions que prenem. Cal protegir la privacitat i els drets digitals, i també els infants i adolescents davant la violència, la manipulació i els dissenys addictius. Les institucions públiques han d’assumir un paper actiu en la governança d’aquesta transformació, amb transparència, mecanismes efectius de control democràtic i responsabilitats clares per a les empreses que desenvolupen i utilitzen aquests sistemes. Des de Catalunya, aquest repte també és una qüestió de sobirania. És necessari reforçar les capacitats tecnològiques pròpies, impulsar alternatives obertes i interoperables i garantir que el català sigui una llengua plenament present i d’ús normal en l’entorn digital. El repte dels pròxims anys serà passar de digitalitzar la societat a governar democràticament la transformació digital. Una transformació que ha de servir per millorar la vida de les persones, ampliar drets i construir una societat més justa i igualitària.
Impulsar una estratègia de sobirania digital que redueixi la dependència de les grans corporacions tecnològiques i reforci les capacitats pròpies en infraestructures digitals, computació, intel·ligència artificial i serveis al núvol. Promoure la inversió pública en recerca, innovació i desenvolupament tecnològic i utilitzar la contractació pública per afavorir solucions europees, obertes i interoperables. Avançar cap a unes administracions públiques menys dependents de proveïdors tecnològics dominants, amb garanties de seguretat, privacitat i control públic de les dades. Reforçar la capacitat de Catalunya per decidir sobre les seves dades, infraestructures i serveis públics, i garantir la presència i l’ús del català en l’entorn digital.
Impulsar un model de societat digital en què la tecnologia i la intel·ligència artificial estiguin al servei de les persones, dels seus drets i del benestar col·lectiu, garantint que els beneficis econòmics i els augments de productivitat es distribueixin de manera justa. Protegir els drets laborals davant l’automatització, protegint els llocs de treball, facilitant la formació i evitant que la riquesa i el poder tecnològic es concentrin en unes poques grans corporacions.
200B.IProductividad e innovaciónProtegir els drets digitals i garantir el control democràtic de l’entorn digital
Reforçar la protecció de les dades personals, la privacitat i el dret a comunicar-se de manera segura, defensant el xifratge de les comunicacions i rebutjant la vigilància massiva indiscriminada. Combatre els models de negoci basats en el seguiment sistemàtic de les persones, l’anàlisi de perfils abusiva i els dissenys digitals manipuladors o addictius. Reforçar els recursos de les autoritats de protecció de dades i els mecanismes de defensa dels drets de les persones usuàries, garantint una aplicació efectiva de la normativa europea. La democràcia del segle XXI també es juga en l’entorn digital. No podem permetre que els algoritmes acabin tenint més poder sobre les nostres vides que les persones i les institucions escollides democràticament.
201B.IProductividad e innovaciónObligar les grans plataformes a establir mesures de prevenció, detecció i denúncia de pràctiques manipuladores o addictives
Garantir la protecció dels infants i adolescents davant la violència digital, l’assetjament, l’explotació, la manipulació i els continguts perjudicials, així com davant la recollida abusiva de dades personals i la publicitat basada en el seu comportament. Exigir a les plataformes digitals mecanismes efectius de prevenció i detecció de riscos, sistemes de denúncia accessibles i dissenys adequats a l’edat que evitin les pràctiques manipuladores i addictives. Reforçar l’educació digital i la formació de les famílies i dels professionals, i garantir que les mesures de protecció siguin efectives i compatibles amb els drets fonamentals dels infants i adolescents.
202B.IProductividad e innovaciónGarantir una intel·ligència artificial transparent, auditable i al servei de les persones
En la línia de la declaració de Ginebra, reforçar els drets digitals de la ciutadania mitjançant una legislació que garanteixi la transparència dels algoritmes i el dret de les persones a conèixer, comprendre i qüestionar les decisions automatitzades que les afecten. Establir mecanismes efectius de supervisió humana, auditoria independent i responsabilitat davant els possibles perjudicis causats pels sistemes d’intel·ligència artificial i combatre’n els usos fraudulents. Garantir que les administracions públiques utilitzin la intel·ligència artificial amb criteris de transparència, equitat i rendició de comptes, respectant les competències de les institucions catalanes i garantint que les decisions que afecten els drets de les persones continuïn sota control democràtic.
203B.IProductividad e innovaciónUna intel·ligència artificial que asseguri el respecte als drets fonamentals
Garantir que el desenvolupament i la utilització de la intel·ligència artificial respectin els drets fonamentals, la igualtat i la dignitat humana. Reforçarem la supervisió dels sistemes d’IA, especialment en àmbits sensibles com l’ocupació, l’educació, la salut, la justícia i els serveis públics, per prevenir la discriminació algorítmica, la manipulació i les decisions automatitzades sense garanties. Assegurarem que les administracions públiques utilitzin sistemes transparents, auditables i sotmesos a supervisió humana efectiva, i que la ciutadania disposi de mecanismes per qüestionar les decisions que afectin els seus drets. Impulsarem la recerca i el desenvolupament d’una IA oberta, fiable i socialment útil, i defensarem una aplicació ambiciosa de la legislació europea d’intel·ligència artificial, sense rebaixar-ne les garanties.
Garantir el dret a la intimitat, la privacitat, la protecció de dades, la llibertat d’expressió, l’accés a la informació i l’oci segur, així com el dret a un neurodesenvolupament segur i saludable. Establir garanties perquè els infants i adolescents puguin exercir els seus drets digitals, respectant-ne l’autonomia progressiva, la participació i l’interès superior, i exigir a les plataformes digitals que incorporin la protecció dels seus drets des del disseny i per defecte. Prohibir les pràctiques que n’explotin les vulnerabilitats, en manipulin el comportament o en condicionin l’autonomia.
Avançar en la protecció i el benestar dels animals
4 medidas, pág. 35
Els animals són éssers sintents, amb necessitats i interessos propis, i garantir-ne el benestar és una obligació ètica i col·lectiva. Un societat que avança amb drets i llibertats també ha de ser capaç de protegir els animals davant del maltractament, l’abandonament i qualsevol tipus de pràctica humana que els generi patiment. Defensem una protecció jurídica efectiva per a tots els animals, sense exclusions injustificades segons l’activitat a què es destinin, així com unes polítiques públiques que disposin dels recursos necessaris per prevenir el maltractament, garantir unes condicions de vida dignes i assegurar el compliment de la legislació. Per aquests motius, cal donar suport als professionals veterinaris i a les entitats de protecció animal i garantir que les administracions actuïn de manera eficient i coordinada. Apostem per una cultura d’empatia i respecte envers els animals, basada en l’educació i la responsabilitat compartida. Volem avançar cap a un model de societat i de producció que conciliï l’activitat humana i el benestar animal, que elimini les pràctiques que provoquen patiment evitable i que situï la protecció dels animals com una prioritat real de les polítiques públiques.
Impulsar una revisió integral del marc normatiu que regula l’exercici de la professió veterinària, amb l’objectiu de garantir unes condicions laborals dignes, reconèixer el seu paper essencial en la salut pública i el benestar animal i eliminar les càrregues burocràtiques i les limitacions normatives que dificulten l’exercici professional i l’atenció adequada als animals.
206B.JCampo, mar y mundo ruralReconèixer la violència contra els animals com a forma de violència vicària
Promoure el reconeixement legal de la violència exercida contra els animals de companyia com a instrument de control, intimidació, coacció i patiment envers les dones víctimes de violència masclista, incorporant-la expressament al marc normatiu de prevenció i protecció davant la violència de gènere i la violència vicària.
207B.JCampo, mar y mundo ruralImpulsar la modificació de la legislació estatal de protecció i benestar animal per eliminar les exclusions que afecten…
Defensar que tots els gossos, independentment de l’activitat que desenvolupin, gaudeixin dels mateixos drets, garanties de protecció i condicions de benestar animal. Cap activitat econòmica, esportiva o recreativa pot justificar un nivell inferior de protecció.
208B.JCampo, mar y mundo ruralEndurir la resposta al maltractament animal i garantir la protecció efectiva dels animals intervinguts
Impulsar la reforma del Codi Penal per reforçar les conseqüències dels delictes de maltractament i garantir que els animals retirats a persones condemnades no tornin a estar en les seves mans.