Per a Esquerra Republicana, els serveis públics són totalment prioritaris i els defensarem amb aferrissament. Són els serveis públics els que ens garanteixen una societat justa i cohesionada, i són els serveis públics els que fan millors les societats. En els darrers anys, a Catalunya patim un desgast evident dels nostres serveis públics. No tenim uns serveis públics dimensionats per a la població actual i la manca de finançament ha fet que la qualitat dels nostres serveis se n’hagi vist afectada. Per això hem batallat per aconseguir un acord de finançament imprescindible per als nostres serveis públics i per això hem treballat perquè Catalunya governi Rodalies i les seves infraestructures. Només amb més finançament i guanyant sobirania a l’Estat podrem millorar els nostres serveis públics. Davant la possibilitat d’un govern de dreta i extrema dreta que retallarà en allò que és troncal per a qualsevol societat —educació, sanitat, polítiques socials— cal algú prou fort per enfrontar-s’hi i defensar els serveis públics. Esquerra Republicana serem el mur de contenció contra l’onada privatitzadora d’aquesta dreta extrema que parla amb arrogància de possibles retallades. Catalunya ha de defensar els seus serveis públics i els ha de reforçar per poder tenir un país a l’alçada de la seva gent. I el compromís d’Esquerra Republicana és el de trencar-se la cara per defensar-los.
C.A
Inversions en infraestructures i garanties d’execució
13 medidas, pág. 37
Catalunya pateix un dèficit d’infraestructures endèmic que suposa un llast econòmic inassumible i dificulta el dia a dia de la nostra activitat productiva. La injustícia dels governs espanyols en inversió és una vergonya i cal prioritzar l’exigència i el compliment de les inversions que necessitem i que ens corresponen. Les infraestructures del país, essencials per garantir la cohesió territorial, el desenvolupament econòmic i la mobilitat, es troben actualment al límit del col·lapse. Això té unes causes clares: Catalunya arrossega dèficits històrics d’inversió en la xarxa ferroviària, les carreteres, els ports i els aeroports que condicionen la competitivitat del país, dificulten la mobilitat quotidiana i accentuen els desequilibris territorials. Cal superar un model de planificació centralitzat que no respon a les necessitats de Catalunya i avançar en la sobirania sobre les infraestructures, amb el traspàs de la titularitat i la gestió dels ports, els aeroports i les carreteres estatals, i amb els recursos necessaris per garantir un sistema d’infraestructures integrat, eficient, sostenible i equilibrat territorialment. La gestió i construcció d’infraestructures ha de tenir en compte el context d’emergència climàtica: cal adaptar les infraestructures actuals al canvi climàtic i construir-ne de noves que ajudin a la reducció de la contaminació atmosfèrica i afavoreixin el transport públic i el desenvolupament ferroviari i, alhora, cal evitar la construcció d’infraestructures sobredimensionades amb criteris del passat com ara el Quart Cinturó. Els governs espanyols, de tots els colors polítics, han incomplert sistemàticament les inversions pressupostades a Catalunya. Amb el govern de Sánchez, la inversió executada a Catalunya ha representat el percentatge més baix dels darrers deu anys respecte del total d’inversions regionalitzades de l’Estat (8,6 %). Cal disposar de noves eines que acostin la presa de decisions a Catalunya per revertir aquesta situació, enquistada en les estructures inversores de l’Estat. En aquest sentit, el Consorci d’Inversions ha de permetre una planificació més transversal i propera de les inversions necessàries, així com garantir-ne l’execució. Paral·lelament, cal potenciar les encomandes de gestió perquè la Generalitat pugui executar les inversions que corresponen a l’Estat però que aquest no duu a terme, i posar fi, així, a la paràlisi inversora.
209C.AInfraestructuras y aguaUna nova governança per a la gestió catalana dels aeroports catalans
Avançar cap a la gestió des de Catalunya dels aeroports catalans d’interès general, superant l’actual model centralitzat d’Aena i dotant la Generalitat d’un paper determinant en la planificació i la presa de decisions. Impulsar la plena operativitat de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya com a instrument per definir l’estratègia aeroportuària del país i concentrar les competències de la Generalitat vinculades als aeroports. Paral·lelament, establir un òrgan bilateral Generalitat–Estat de governança aeroportuària que permeti avançar en el traspàs i la gestió individualitzada dels aeroports de Barcelona-El Prat, Girona, Reus i Sabadell, integrats en una estratègia aeroportuària catalana en xarxa. Garantir la participació de Catalunya en l’elaboració dels Documents de Regulació Aeroportuària (DORA) i en les decisions estratègiques d’AENA que afecten el sistema aeroportuari català.
210C.AInfraestructuras y aguaTraspassar la titularitat i la gestió dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell, sense renunciar al traspàs de la resta…
Impulsar un model de gestió propi que prioritzi l’equilibri territorial, la connectivitat internacional, la intermodalitat i la sostenibilitat ambiental, en lloc de perpetuar un model aeroportuari excessivament concentrat a Barcelona i dependent del turisme de baix cost. Prioritzar el traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell com a pas per avançar cap a un sistema aeroportuari català integrat.
211C.AInfraestructuras y aguaConnectar els aeroports de Girona i Reus amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat
Impulsar la integració dels aeroports de Girona i Reus en el sistema ferroviari d’alta velocitat, accelerant la redacció del projecte constructiu i l’execució de l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona. Desenvolupar els estudis tècnics i les actuacions necessàries per millorar la connexió ferroviària de l’aeroport de Reus, amb l’objectiu de reforçar la intermodalitat i configurar un sistema aeroportuari català més equilibrat.
Impulsar i finançar plans d’aïllament acústic dels habitatges i equipaments afectats per les infraestructures aeroportuàries estatals a Catalunya, especialment a l’aeroport de Barcelona - El Prat, amb criteris de protecció de la salut, transparència i participació dels municipis i de les persones afectades.
214C.AInfraestructuras y aguaConstituir el Consorci d’Inversions de Catalunya i la societat mixta d’inversions
Materialitzar els acords entre la Generalitat i l’Estat per constituir i posar en funcionament el Consorci d’Inversions de Catalunya i la Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, amb participació paritària de les dues administracions. Dotar aquests instruments dels recursos i les competències necessaris per planificar, supervisar i executar les inversions estatals a Catalunya, garantir el compliment dels compromisos pressupostaris i superar la situació crònica de baixa execució de les inversions de l’Estat.
215C.AInfraestructuras y aguaAmpliar les encomanes de gestió i traspassar les carreteres estatals a Catalunya
Incrementar les encomanes de gestió perquè la Generalitat pugui projectar, executar i mantenir les infraestructures viàries de titularitat estatal, especialment les vies d’alta capacitat AP-7, AP-2, A-2 i A-27. Avançar en el traspàs de les carreteres estatals que transcorren per Catalunya, com l’N II, l’N 340, l’N 260, l’N 230 i l’N 240, amb els recursos econòmics necessaris per garantir-ne la conservació i la millora.
216C.AInfraestructuras y aguaImplementació de la vinyeta i finançament just de les vies d’alta capacitat a Catalunya
Crear un consorci Estat-Generalitat per mancomunar els actius de la xarxa viària i establir la vinyeta com a sistema únic de pagament i control de pas. Aquest model de finançament proporcional i socialment just garantirà el manteniment de les vies d’alta capacitat sense discriminacions territorials, fent contribuir de manera especial el transport pesant de pas, tot gestionant el trànsit, reduint l’impacte ambiental i protegint la mobilitat quotidiana de la ciutadania.
217C.AInfraestructuras y aguaAccelerar la millora de l’Eix Pirinenc (N-260) i traspassar-ne la titularitat
Ampliar la dotació de les encomanes de gestió destinades a l’Eix Pirinenc, prioritzant les actuacions pendents al Pirineu lleidatà i, posteriorment, al gironí. Garantir la millora integral de la carretera i, un cop executades les inversions compromeses, traspassar a la Generalitat la titularitat de l’N-260 entre el Pont de Suert i Portbou.
Finalitzar l’autovia A 27 entre Valls i Montblanc i garantir-ne la connexió amb l’AP-2. Executar els accessos directes dels polígons industrials de Torreblanca-Quatre Pilans i Camí dels Frares a la xarxa viària d’alta capacitat. Completar les actuacions pendents de l’A-2 i l’N-II a les comarques gironines, especialment la connexió entre Tordera i Maçanet de la Selva i la variant de Figueres, per millorar la connectivitat territorial i descongestionar l’AP-7.
220C.AInfraestructuras y aguaPlazo: 2027Executar els nous accessos ferroviaris i viaris al Port de Barcelona
Garantir la finalització dels projectes constructius, la licitació de les obres durant el 2027 i la consignació pressupostària necessària per executar els nous accessos al Port de Barcelona. Prioritzar la connexió ferroviària de mercaderies per reforçar la competitivitat logística i reduir el transport de mercaderies per carretera.
221C.AInfraestructuras y aguaAugmentar la capacitat ferroviària de mercaderies entre Lleida i el Port de Tarragona
Accelerar els estudis informatius, els projectes constructius i les inversions necessàries per desdoblar el tram ferroviari entre la futura estació intermodal de Lleida i Picamoixons. Garantir la connexió ferroviària amb el Port de Tarragona en tots dos sentits i millorar la capacitat de la línia per al transport de mercaderies i els serveis d’autopista ferroviària.
El col·lapse ferroviari a Catalunya és evident. Rodalies, regionals, alta velocitat i transport de mercaderies pateixen problemes estructurals que afecten el conjunt del país. Durant dècades, l’Estat espanyol ha prioritzat la construcció de noves línies d’alta velocitat abans que el manteniment i la modernització de les infraestructures actuals, tot provocant un dèficit històric d’inversions que Catalunya pateix especialment. La crisi de Rodalies i regionals vulnera el dret a la mobilitat i perjudica diàriament milers de persones. El setembre de 2026, només el 49,2 % dels trens de Rodalies van arribar puntualment, amb una demora mitjana de 20,4 minuts entre els que van patir retards. El deteriorament ferroviari no és només un problema tècnic: és una injustícia social que perjudica especialment les persones que depenen del transport públic per anar a treballar, estudiar i desenvolupar la seva vida quotidiana. El tràgic accident ferroviari d’Urda ha tornat a situar la seguretat ferroviària al centre del debat. Sense anticipar conclusions sobre les causes de l’accident, que cal investigar amb rigor, és imprescindible qüestionar les prioritats inversores de l’Estat. Espanya destina una proporció molt superior dels recursos per construir noves línies d’alta velocitat que per mantenir i renovar les actuals, molt per sobre dels principals països europeus. No podem continuar ampliant la xarxa sense garantir-ne el manteniment, la seguretat i la fiabilitat. Cal reforçar la conservació de les vies, modernitzar els centres de control i els sistemes de senyalització i protecció, i revisar preventivament la seguretat de tota la xarxa, incloses les línies d’alta velocitat i els trams amb circulació mixta de passatgers i mercaderies. El traspàs integral de Rodalies acordat entre la Generalitat i l’Estat és una oportunitat per transformar aquest model, però avança massa lentament, malgrat la constitució de Rodalies de Catalunya el gener de 2026, i encara té pendents traspassos essencials com el de la línia R1. Cal accelerar-lo, executar les inversions compromeses, completar el Corredor Mediterrani i eliminar els colls d’ampolla ferroviaris. Catalunya necessita més inversió, més manteniment i més sobirania ferroviària per disposar d’una xarxa segura, fiable i al servei de les persones, de l’economia productiva i de la cohesió territorial.
Accelerar el traspàs de l’operació dels serveis de Rodalies a la nova empresa Rodalies de Catalunya, superant els obstacles administratius i organitzatius que en dificulten el desplegament. Fer efectiu el traspàs de la línia R1 i iniciar el de la resta de línies acordades amb l’Estat —R2 Sud, R3, R4 Nord i R16 (l’Aldea-Tortosa)—, incloent-hi les vies, les estacions, les instal·lacions i tots els elements necessaris per garantir-ne una gestió integral des de Catalunya, amb els recursos humans, materials i econòmics corresponents.
223C.BInfraestructuras y aguaGarantir la seguretat i la fiabilitat de l’alta velocitat ferroviària
Exigir a Adif un manteniment preventiu adequat de les infraestructures d’alta velocitat, amb les inspeccions, les renovacions i les inversions necessàries per garantir-ne la seguretat i el bon funcionament. Reforçar les obligacions de les operadores ferroviàries pel que fa al manteniment i l’estat del material mòbil, per reduir les incidències i garantir un servei fiable.
224C.BInfraestructuras y aguaDescentralitzar la gestió i el manteniment de les infraestructures ferroviàries
Traspassar progressivament a Catalunya les funcions de conservació, manteniment i gestió de les infraestructures ferroviàries vinculades a Rodalies, amb els recursos necessaris per garantir un servei segur, fiable i de qualitat. Establir mecanismes de control i rendició de comptes sobre les actuacions d’Adif i Renfe mentre no es completi el traspàs, prioritzant el manteniment preventiu, la reducció d’incidències i la recuperació de la fiabilitat del servei.
225C.BInfraestructuras y aguaGarantir el finançament i l’execució íntegra del Pla de Rodalies 2026-2030
Comprometre els recursos necessaris per executar totes les actuacions del Pla de Rodalies 2026-2030, inclosos els 1.400 milions d’euros addicionals anunciats pel Ministeri de Transports i acordats amb la Generalitat. Formalitzar-ne el finançament mitjançant la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF), establint compromisos pressupostaris pluriennals i mecanismes de seguiment que garanteixin l’execució efectiva de les inversions.
226C.BInfraestructuras y aguaAugmentar la capacitat de la xarxa ferroviària convencional i eliminar els colls d’ampolla
Impulsar els estudis i projectes necessaris per desdoblar els trams de via única dels corredors Arenys de Mar-Maçanet-Massanes, Tarragona-Lleida, Vic-Ripoll i Lleida-Cervera-Manresa, prioritzant en aquest darrer eix el tram Lleida-Cervera. Planificar les inversions per incrementar les freqüències, reduir els temps de trajecte i millorar la fiabilitat dels serveis ferroviaris.
227C.BInfraestructuras y aguaPlazo: 2027Impulsar la Línia Orbital Ferroviària per connectar les ciutats de la regió metropolitana sense passar per Barcelona
Fer efectius els acords entre la Generalitat i l’Estat per impulsar la Línia Orbital Ferroviària, formalitzant el protocol de col·laboració i constituint una taula de seguiment amb les administracions i els organismes ferroviaris implicats. Accelerar el tram Granollers-Terrassa, que ha de connectar les línies R4 i R8, i licitar-ne el projecte constructiu durant el 2027, amb l’objectiu de reforçar la mobilitat transversal i descongestionar la xarxa ferroviària centrada a Barcelona.
229C.BInfraestructuras y aguaExecutar els nous intercanviadors ferroviaris de Sant Cugat del Vallès
Accelerar la redacció dels projectes constructius i l’execució dels intercanviadors de Volpelleres, entre la R8 i la línia S2 de FGC, i de l’Hospital General, entre la R8 i la línia S1 de FGC. Garantir el compliment de les encomandes de gestió acordades i l’aprofitament dels recursos pressupostaris disponibles per millorar la intermodalitat i les connexions ferroviàries del Vallès.
230C.BInfraestructuras y aguaCulminar el Corredor Mediterrani i reforçar el transport ferroviari de mercaderies
Accelerar l’execució de les obres pendents del Corredor Mediterrani, incloent-hi l’adequació de les vies entre Tarragona i Lleida com a part d’aquest corredor mediterrani per garantir que les línies destinades a la mobilitat de passatgers podran satisfer les necessitats actuals i futures, convertint així l’eix transversal ferroviari com a línia prioritària de transport de mercaderies. Revisar els projectes que hagin quedat obsolets per adaptar-los a les necessitats actuals de mobilitat de persones, logística i del desenvolupament de l’activitat econòmica. Avançar en la segregació del trànsit ferroviari de mercaderies respecte del de passatgers i prioritzar les actuacions al pas de mercaderies per l’interior de Tarragona. El tercer fil entre Figueres i Portbou i els enllaços i apartadors necessaris per connectar les terminals intermodals.
El sistema de serveis socials com a pilar de l’estat del benestar
2 medidas, pág. 41
La garantia de drets socials s’articula sobre el sistema de serveis socials, el pilar de l’estat del Benestar que requereix més desenvolupament i recursos humans, materials i d’infraestructures per assegurar una cobertura universal, de qualitat i equitativa territorialment. Catalunya necessita assegurar l’atenció de les necessitats socials de tota la ciutadania vinculades a l’autonomia personal, relacional i comunitària mitjançant les competències pròpies que li són assignades.
231C.CPensiones y cohesión socialGarantir el finançament de la Llei d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència
Cal garantir l’execució pressupostària del suplement de crèdit de 2.018 MEUR per al 2026, 7.200 MEUR per al 2027 i el pressupost aprovat per als anys següents. Així mateix, vetllar pel compliment estricte del finançament del 50 % de l’Administració General de l’Estat.
El col·lectiu d’Educadores i Treballadores Socials desenvolupen una funció central en la garantia dels drets socials i, en l’exercici de la seva activitat laboral dins les administracions públiques, estan discriminades laboralment respecte d’altres col·lectius professionals de formació i funcions equiparables, situació que té conseqüències salarials i de cotitzacions i impedeix la progressió laboral a l’escala de la funció pública.
La sanitat pública és un dels grans pilars de l’estat del benestar i una garantia essencial d’igualtat i justícia social. El dret a la salut no pot dependre dels diners que tingui cadascú ni del lloc on visqui. Tanmateix, la saturació dels centres sanitaris, les llistes d’espera i la manca de professionals i recursos amenacen la qualitat assistencial i l’accés universal a la sanitat. Aquest deteriorament, fruit d’anys d’infrafinançament, no pot servir d’excusa per avançar cap a la privatització ni per convertir la salut de les persones en un negoci. Defensar la sanitat pública vol dir dotar-la dels recursos necessaris perquè funcioni, garantir unes condicions laborals dignes als seus professionals i evitar que ningú hagi de recórrer a la sanitat privada per rebre una atenció adequada i a temps. Apostem per un model sanitari públic, universal, de qualitat i amb gestió pública, que reforci l’atenció primària, redueixi les llistes d’espera, incorpori plenament la salut mental i garanteixi una atenció integral, preventiva i propera a les persones. Una sanitat que no deixi ningú enrere i que prioritzi les necessitats de salut per davant dels interessos econòmics. Catalunya ha de disposar de prou finançament i de plena capacitat de decisió per desenvolupar el seu propi model sanitari i donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Necessitem més recursos, més professionals i més sobirania per garantir una sanitat pública forta, accessible i de qualitat, capaç de respondre als reptes actuals i futurs i de continuar sent un dels principals instruments de cohesió social del país.
Blindar una sanitat pública, universal i de qualitat, reforçant la capacitat assistencial del sistema per reduir les llistes d’espera, garantir una atenció equitativa i frenar la privatització de la sanitat.
234C.DSanidad y cuidadosIncrementar el finançament estatal del sistema públic de salut per garantir una atenció sanitària de qualitat i unes…
Augmentar de manera estructural i suficient els recursos que l’Administració General de l’Estat transfereix a les administracions sanitàries competents per afrontar la situació de saturació del sistema, reduir les llistes d’espera i garantir una atenció sanitària universal. Aquest increment ha de resultar suficient per ampliar les plantilles de professionals sanitaris, millorar-ne les condicions laborals i retributives, els sistemes de guàrdies, reforçar l’atenció primària, hospitalària i especialitzada. Cal que la distribució pressupostària referida es faci tot respectant les competència de la Generalitat de Catalunya i atengui la població real, el creixement demogràfic, les necessitats assistencials i el cost efectiu de prestar els serveis.
235C.DSanidad y cuidadosBlindar les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària
Defensar el caràcter exclusiu de les competències de la Generalitat en matèria de salut i impedir qualsevol intent de recentralització o ingerència de l’Estat en el model sanitari català. Exigir el traspàs immediat de totes les funcions i competències encara pendents, acompanyat dels recursos econòmics, humans i materials necessaris. Garantir la plena capacitat de Catalunya per planificar, regular i gestionar el seu sistema sanitari, d’acord amb les necessitats de la ciutadania i sense imposicions de l’Estat.
236C.DSanidad y cuidadosAmpliar la cartera pública de serveis de salut visual i garantir l’accés universal a ulleres graduades i lents de contacte
Incorporar a la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut l’atenció oftalmològica i optomètrica, com també el finançament públic de les ulleres graduades i les lents de contacte prescrites, garantint l’accés universal amb independència de la renda i el finançament estatal de les prestacions.
237C.DSanidad y cuidadosIncorporar l’atenció odontològica integral a la sanitat pública
Ampliar la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut per garantir l’accés universal i gratuït a l’atenció bucodental, incloent-hi la prevenció, les revisions i els tractaments necessaris, com ara les càries, les endodòncies i les pròtesis dentals. L’Estat haurà d’assumir el cost de l’ampliació i dels recursos humans i materials necessaris per fer-la efectiva.
238C.DSanidad y cuidadosAmpliar el finançament públic de l’atenció psicològica de la sanitat pública
Garantir l’accés universal i gratuït a l’atenció psicològica i a la salut mental, així com l’accés a la psicoteràpia i als tractaments necessaris. L’Estat haurà de transferir els recursos necessaris a les administracions sanitàries competents per garantir una atenció adequada.
La seguretat és un dret de la ciutadania i una responsabilitat fonamental dels poders públics. Catalunya disposa d’un model de policia integral articulat al voltant del Cos de Mossos d’Esquadra, però encara hi ha competències per desplegar, limitacions en l’accés a la informació policial i mancances de coordinació que dificulten una resposta plenament eficaç davant la delinqüència. Defensem una política de seguretat que combini la prevenció, la capacitat d’investigació, la mediació i la resposta efectiva davant els delictes, amb una justícia dotada dels recursos necessaris per actuar amb agilitat i garantir la protecció de les víctimes. Tot això requereix completar el desplegament de les competències del Cos de Mossos d’Esquadra, reforçar les policies locals —posant l’èmfasi en els municipis petits i mitjans— i millorar la cooperació entre cossos policials i serveis d’emergències. Esquerra Republicana reclamem també que Catalunya pugui exercir plenament les seves competències en seguretat, trànsit i protecció civil perquè volem una seguretat pública més coordinada, amb més recursos i capacitat d’actuació i que garanteixi una resposta adequada a tots els territoris de Catalunya.
239C.ESeguridad ciudadanaAssumir plenament les competències de seguretat als ports i aeroports
Reclamar l’execució efectiva del traspàs de les funcions de seguretat ciutadana, prevenció i investigació de delictes i manteniment de les infraestructures crítiques als ports i aeroports de Catalunya. Establir un calendari concret de desplegament amb la dotació d’efectius i recursos necessaris per garantir una correcta prestació del servei.
240C.ESeguridad ciudadanaGarantir l’accés efectiu dels Mossos d’Esquadra a les bases de dades i als mecanismes de cooperació policial internacional
Atenent que el Cos de Mossos d’Esquadra, com a policia integral, és també encarregat de la lluita i prevenció en matèria antiterrorista i del crim organitzat, és imprescindible la plena integració del CME a organismes d’àmbit internacional com són la Interpol i l’Europol en pla d’igualtat amb els cossos policials espanyols.
242C.EJusticiaPlazo: 2027Garantir més recursos judicials per agilitzar els procediments i acabar amb la impunitat
Cal continuar apostant pel desplegament de noves places de jutges i jutgesses a Catalunya, garantint el compliment de l’acord a iniciativa d’Esquerra Republicana per incorporar 180 places entre 2026 i 2027 per accelerar els tràmits judicials, especialment els derivats de processos de reincidència, el cost del qual, per al Govern, serà de 20 milions d’euros anuals. Defensar també una distribució territorial de les places d’acord amb la càrrega de treball dels òrgans judicials.
243C.ESeguridad ciudadanaMillorar la resposta penal davant els delictes amb armes i el robatori de cable
Promoure una revisió del tractament penal de la tinença i l’ús il·lícit d’armes de foc, la possessió d’armes blanques prohibides i els robatoris de cable, amb l’objectiu d’incrementar-ne les penes.
244C.ESeguridad ciudadanaAmpliar les competències de Catalunya en trànsit i seguretat viària
Reclamar el traspàs immediat de les competències plenes en matèria de trànsit i seguretat viària als governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, referides al control de la matriculació i l’expedició de permisos o llicències de conducció i circulació, la capacitat per autoritzar transferències, duplicats i baixes de vehicles, per poder fixar la velocitat en totes les vies del territori català, per la pèrdua i la devolució de punts del carnet de conduir i pel registre de la inspecció tècnica de vehicles. Resulta urgent, a més, incrementar els examinadors i alliberar-los de sobrecàrrega burocràtica.
245C.ESeguridad ciudadanaReforçar les policies locals i facilitar la cooperació entre municipis
Impulsar la modificació de la disposició addicional cinquena de la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, desenvolupada per l’Ordre INT/2944/2010, per flexibilitzar els requisits que dificulten la prestació conjunta de serveis policials entre municipis. Promoure l’eliminació del límit poblacional màxim i la simplificació dels procediments d’autorització, mantenint garanties adequades de coordinació i responsabilitat.
246C.EEmergenciasGarantir la presència de Catalunya en la cooperació europea en protecció civil
Promoure una participació estable de Protecció Civil de Catalunya als programes europeus de prevenció, preparació i resposta davant d’emergències; amb presència a les xarxes tècniques, exercicis conjunts, intercanvis d’informació i projectes de cooperació.
Els ajuntaments són la institució més propera a la ciutadania i la primera porta d’accés a molts serveis públics. Sovint són l’administració des d’on s’atenen més bé les necessitats dels ciutadans. Però els ajuntaments catalans pateixen un greu infrafinançament, agreujat per les dificultats de disposar de personal tècnic en zones rurals, i es troben amb serioses dificultats per oferir serveis públics de qualitat. Esquerra Republicana defensem un municipalisme fort, basat en l’autonomia local, la suficiència financera i el principi de subsidiarietat. Cal que les competències s’exerceixin des de l’administració més propera, prestant serveis amb garanties i assegurant els recursos humans i econòmics necessaris. Així mateix, és necessari que clarifiquem les responsabilitats de cada administració, eliminem duplicitats innecessàries i simplifiquem els procediments per reduir les càrregues administratives que suporta la ciutadania, les empreses i els treballadors públics. Cal modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local PER clarificar les competències locals i flexibilitzar les condicions per remunicipalitzar serveis actualment externalitzats. Esquerra Republicana apostem per una administració moderna, transparent, accessible i eficient, que reforci la professionalització dels serveis públics i fomenti la cooperació voluntària entre municipis. És necessari que tots els pobles i ciutats de Catalunya, independentment de la dimensió que tinguin, disposin dels recursos i les eines necessàries per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Per tot això, proposem una reforma del sistema de finançament que vinculi els recursos disponibles a les competències exercides i al cost de vida de cada territori. També exigim que es faci un repartiment just dels tributs i ingressos públics, que eviti que els ajuntaments hagin de compensar la manca de recursos amb un sobreesforç en forma de pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest finançament ha de reconèixer les circumstàncies excepcionals dels municipis en àrees turístiques i ha d’anar acompanyat de recursos humans, com ara secretaris i interventors, adaptats a la realitat de Catalunya.
247C.FAdministración y gastoMillora del finançament local i de la capacitat financera dels ens locals
Actualment les administracions locals es troben infrafinançades i no disposen dels recursos necessaris per fer front a les necessitats i, moltes vegades, quan tenen els recursos, es troben limitades en la capacitat de disposar-ne. En aquest sentit, cal autoritzar l’endeutament gradual dels ajuntaments per a inversions fins a un límit del 50 % dels ingressos corrents, permetent distribuir el cost de les grans infraestructures al llarg del temps.
248C.FAdministración y gastoCal una reforma de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals que actualitzi el finançament…
Aquesta reforma ha de permetre incrementar els ingressos per la participació en els ingressos de l’Estat i que tots els ajuntaments, no només els més grans de 75.000 habitants, puguin rebre un percentatge dels grans impostos com l’IRPF i l’IVA. També ha de servir per assegurar la viabilitat econòmica de l’AMB i d’altres àrees que es puguin crear en un futur, permetent establir exempcions, reduccions i tipus de gravàmens diferenciats en l’aplicació de l’IBI, assegurant la justícia fiscal del tribut. Cal modificar la legislació relativa a l’IBI per equiparar els beneficis per les famílies monoparentals als previstos per les famílies nombroses. I també calen canvis en el finançament dels municipis turístics. Atès la pressió real que l’activitat turística exerceix sobre els serveis municipals, cal redefinir el concepte de municipi turístic rebaixant el llindar poblacional actual de 20.000 a 10.000 habitants i establint altres criteris alternatius més enllà del poblacional.
Colectivos
Familias
Palancas
Cambio legalImpuestos y cotizacionesGasto e inversiónReorganizar el Estado
249C.FAdministración y gastoDeroga: Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració LocalDerogar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i reforma de la Llei Orgànica…
És urgent acabar amb les reformes del Partit Popular que van imposar les polítiques d’austeritat la dècada passada. Cal dotar de més flexibilitat pressupostària els ajuntaments sanejats econòmicament, facilitar l’ús d’excedents i romanents, anticipar recursos per respondre a emergències, actualitzar la regla de despesa al nou marc fiscal europeu, facilitar la inversió en habitatge i establir uns objectius de deute i dèficit justos per a la Generalitat i els ajuntaments.
Palancas
Cambio legalImpuestos y cotizacionesGasto e inversión
250C.FAdministración y gastoGarantir secretaris, interventors i tresorers municipals per enfortir el món local
Recuperar i desplegar les competències de la Generalitat en la selecció i formació dels funcionaris d’habilitació nacional per adaptar els processos a la realitat catalana, agilitzar la cobertura de vacants i reduir el dèficit estructural de professionals que tant dificulta el funcionament dels ajuntaments.
Universitats i recerca públiques, accessibles i de qualitat
7 medidas, pág. 44
Les universitats i els centres de recerca catalans són imprescindibles per construir la Catalunya que volem. Són espais de generació i transmissió de coneixement, de recerca, d’innovació i de transformació social. Dotar-los dels recursos necessaris i reforçar-ne l’autonomia és fonamental perquè puguin desenvolupar tot el seu potencial i contribuir al progrés del país. El sistema universitari i de recerca pateix un infrafinançament crònic, derivat de les retallades imposades arran de la crisi de 2008 i d’un marc regulador centralista i obsolet. Tot i els avenços assolits en la darrera legislatura estatal, amb l’aprovació de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) i la modificació de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, el finançament continua sent insuficient. Cal, per tant, incrementar la inversió pública, establir un finançament basal estable per a les universitats i els centres de recerca i assegurar els recursos necessaris per consolidar un sistema universitari i científic de qualitat. Alhora, la precarietat continua sent un dels principals problemes del sistema universitari i de recerca. Cal millorar les condicions laborals i retributives, reduir la temporalitat, reforçar les plantilles i garantir una carrera professional digna, especialment a les primeres etapes de la recerca i per als doctorands i doctorandes. També és necessari abordar les desigualtats de gènere, reduir la càrrega burocràtica i protegir la salut mental de les persones que formen part de la comunitat universitària i investigadora. L’accés a la universitat no pot estar condicionat per l’origen social o territorial ni convertir-se en un privilegi. Cal reforçar les polítiques de beques i ajuts, eliminar les barreres econòmiques i garantir que tot l’estudiantat disposi dels recursos, dels serveis d’acompanyament i dels suports necessaris per desenvolupar la seva trajectòria acadèmica.
252C.GEducaciónPlazo: 2030Incrementar el finançament de les universitats públiques i la recerca fins al 2030
Assumir el compromís d’incrementar plurianualment la inversió estatal en universitats en un 0,07 % del PIB per assolir una despesa pública de l’1 % del PIB el 2030, tal com preveu la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). En recerca, incrementar progressivament la inversió pública fins a assolir l’1,5 % del PIB el 2030, amb un augment de la inversió estatal equivalent al 0,14 % del PIB, d’acord amb el que preveu la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.
253C.GEducaciónMillorar les condicions laborals i reforçar les plantilles del sistema universitari i de recerca
Reduir la precarietat i la temporalitat, accelerar la contractació indefinida del personal investigador, millorar les retribucions i garantir una carrera professional digna per al personal investigador, docent, tècnic i de gestió. Ampliar les places dels programes estatals de formació i retenció del talent, millorar les condicions dels doctorands i doctorandes i garantir una retribució adequada des de l’inici de la carrera investigadora. També cal eliminar les taxes de reposició, desplegar la carrera professional horitzontal, reforçar les plantilles de suport i reduir la càrrega burocràtica, així com avaluar i abordar els riscos psicosocials, protegir la salut mental i combatre les dinàmiques de precarietat i explotació en l’àmbit universitari i científic.
254C.GEducaciónReforçar el finançament basal de les universitats i els centres de recerca
Assegurar recursos estables per als centres de recerca, les infraestructures científiques singulars i els grups de recerca universitaris i hospitalaris, amb especial atenció als àmbits estratègics per al país.
255C.GEducaciónAssolir les competències plenes en matèria d’avaluació i acreditació universitàries
Ampliar les competències de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) perquè assumeixi la totalitat dels processos d’avaluació, certificació i acreditació de les universitats, titulacions i professorat de Catalunya. Reformar la normativa estatal per atribuir-li les competències encara reservades a l’ANECA, especialment l’acreditació del professorat per accedir als cossos docents funcionarials i el reconeixement dels mèrits docents i investigadors. Garantir la plena validesa de les resolucions d’AQU i la seva capacitat per establir criteris i procediments propis, d’acord amb els estàndards europeus i amb els recursos necessaris per exercir aquestes funcions.
Palancas
Cambio legalGasto e inversiónReorganizar el EstadoPlan o pacto
256C.GEducaciónEliminar el districte únic universitari
Cal que Catalunya pugui planificar l’accés a la universitat d’acord amb les necessitats del país. Així mateix, garantir que Catalunya pugui planificar i executar les competències en formació de les professions sanitàries en un marc nacional, d’acord amb les necessitats del sistema de salut català i no amb una planificació centralitzada des de l’Estat.
257C.GEducaciónReformar la regulació de les pràctiques acadèmiques universitàries
Actualitzar el Reial decret 592/2014 per adaptar la regulació de les pràctiques acadèmiques externes a la realitat actual, reforçar els drets de l’estudiantat, garantir unes condicions dignes i evitar que les pràctiques esdevinguin una via de substitució de llocs de treball remunerats.
258C.GEducaciónEnduriment dels requisits per a la creació, el reconeixement i l’autorització d’universitats, així com per a…
Revisar els requisits bàsics de creació i reconeixement d’universitats per garantir, com a mínim, que els projectes disposin d’un model acadèmic viable, recursos suficients, professorat adequat i infraestructures d’acord amb l’oferta formativa prevista.
Palancas
Gasto e inversiónReorganizar el EstadoPlan o pacto